Teatre arrossegat de Catalunya

informació obra



Companyia:
Teatre Nu
Sinopsi:

El Teatre Arrossegat és un projecte inspirat en les companyies itinerants de repertori que portaven el teatre fins a llocs recòndits. Sobre el seu escenari mòbil, els actors representen des d’històries universals d’autors de referència, fins a clàssics de la cultura popular. És un teatre de joc, un estil, una poètica, que fa partícip al públic de l’amor a l’art d’explicar històries.

Crítica: Teatre arrossegat de Catalunya

13/10/2018

Què per moltes places i pobles els podem trobar!

per Iolanda G. Madariaga

Arrossegant el seu carro de comèdies, els de Teatre Nu es planten a la plaça Sant Domènec per presentar-nos el bo i millor d’un nodrit repertori -diuen- que inclou clàssics de tots els temps. No és l’únic espectacle que presenten enguany a la Fira: Kàtia és el seu darrer espectacle de sala per a públic familiar. La llarga trajectòria de la companyia els ha portat a coquetejar amb un bon nombre d’obres mestres de la literatura. Per aquest espectacle s’han fet amb un carro desplegable que els fa d’escenari, un enginy que serva un aspecte d’antiguitat respectable però d’una funcionalitat escenogràfica molt estudiada i actual. D’entre les obres de Shakespeare, Valle-Inclán o Lorca (per citar-ne alguns), han triat representar-nos el conte d’En Patufet. Una clicada d’ullet i una bona tria, primer per la seva experiència en teatre familiar i també per la naturalesa tradicional i popular de la Fira. La seva és una versió del conte clàssic actualitzada on hi ha visites al ginecòleg, part, distribució del treball que trenca els rols tradicionals i una atenta mirada sobre la tasca didàctica que pot fer el teatre. Més enllà de la correcció política de l’espectacle, es tracta d’una versió divertida, ocurrent i molt ben treballada. Amb tan sols tres actors però fent servir un ampli ventall de recursos i llenguatges escènics recreen una història que continua captivant. Hi ha titelles i interacció amb el públic, però sobretot hi ha un nivell lingüístic considerable, amb rodolins prou treballats i una dicció que malauradament no sovinteja. Els del Teatre Nu fan una comèdia que recupera una de les funcions atribuïdes al teatre: ser model de parla.