Teatre arrossegat de Catalunya

Familiar

informació obra


Companyia:
Teatre Nu
Sinopsi:

El Teatre Arrossegat és un projecte inspirat en les companyies itinerants de repertori que portaven el teatre fins a llocs recòndits. Sobre el seu escenari mòbil, els actors representen des d’històries universals d’autors de referència, fins a clàssics de la cultura popular. És un teatre de joc, un estil, una poètica, que fa partícip al públic de l’amor a l’art d’explicar històries.

Crítica: Teatre arrossegat de Catalunya

09/10/2018

Teatre a la milla, amb ofici

per Jordi Bordes

Teatre Nu és una companyia de teatre familiar (amb algun experiment com aquest La lleugeresa i altres cançons, acabat d'estrenar, o el celebrat Mrs. Brownie) que juga amb el mínim. Potser algun titella (Maure, el dinosaure). Potser elements que cobren el valor de personatges (Raspall). Fins i tot, alguna projecció de cinema live (Kàtia). Però sempre des del treball d'actor i l'empatia amb el púbic. Així, no és difìcil imaginar com s'assenta aquesta mena de carruatge de contes que és el Teatre Arrossegat. Asseguren que tenen un arsenal de contes clàssics (en català o castellà). A Fira Manresa, van fer una divertida adaptació d'El Patufet, tot i que tenen altres títols, que acorden amb els programadors. Si al desenfadat Patufet,el musical jugaven amb les dimensions gràcies a la pantalla, en aquesta versió, n'hi ha prou en què els pares es posin ulleres-lupa perquè el titella de dit passi a ser una actriu de mida natural. Juguen amb la convenció del teatre i ho fan amb encert. 

És màgic com transformen la mena de tassa gegant sobre rodes en un escenari (amb trapa inclosa!). Només amb 4 moviments i dos cargols. Ben senzill i net. Mantenen el joc del vers, amb ironia. I decideixen arrencar el conte des que la parella queda embarassada d'un fill que té mida de pinyol. Transformen algun passatge del conte (és el pare que fa el dinar i la mare la que va a l'hort). També troben la manera de fer intervenir al públic, que puja a l'escenari com a bou (i que se l'evita ridiculitzar-lo tot i ser protagonista d'un gag escatològic). Funciona rodó. A ritme, I amb to. Potser seria bonic veure algun passatge (a mode de trailer) dels altres contes que preparen en aquest teatre arrossegat. I que fos el públic que pogués triar-lo. Podria ser interessant veure el mateix atrezzo mínim transformat per a les necessitats de cada conte, per exemple. De moment, la llista de contes a representar, sona a cartró pedra, a carreró fals, que també és una sortida imaginativa. Ara, si s'està treballant amb diferents capítols (molt adequat per poder rodar-ho per l'estat espanyol, per exemple) seria preciós veure'n petits talls.