Teia

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Itinerari Fira Mediterrània 2019

Julia Farrero va presentar, fa tot just un any a Fira Mediterrània, un suggeridor material de treball: Trobar l’equilibri en la teia abans de la baixada de Sant Joan. Un element desigual, tant artesà com aquelles cordes i el tronc de Joan Català a Pelat. Després de passar per Fira Tàrrega, ara ja arriba amb el to d’estrena. La intèrpret i creadora ha sabut manenir la intensitat estranya (d’un silenci que permet imaginar el crec-crec del foc, cim avall i les imperfeccions de la fusta). Es mereix una atenció especial, còmplice, que va molt més enllà de l’observar que exigeix una manera de respirar contemplativament, disfrutant de cada una de les seves troballes. En silenci. Com Jordi Galí quan construeix les seves instal·lacions, com si fos un tramoia enjogassat, sempre mirant endins.


Ajudant de direcció:
Matleena Laine, Meritxell Mestre
Direcció:
Irene Vicente Salas
Sinopsi:

L’acròbata Júlia Farrero ens convida a fer una pausa en el ritme frenètic en que estem immersos amb una peça entre el moviment i el trapezi, de llenguatge simple i visual, inspirat en la tradició pirenaica de les falles. L’objectiu és fugir del dia a dia per revenir a la tradició, als orígens i endinsar-nos en la màgia del foc, l’olor de fusta i la barreja d’imatges i moviment.

Crítica: Teia

06/09/2019

A medio camino

per Elisa Díez

La fotografía que acompaña de promoción prometía que este solo de circo tendría mucha relación con la tierra, con la naturaleza, con lo rústico, lo manual, lo tradicional... y podría seguir sumando adjetivos que nos transporten directamente a la idea de lo que consideramos ¨lo poble¨a los que nos gusta demasiado el asfalto.

(...)

Teia es un working progress que parte de una base sólida pero al que le faltan fases para que todos, en un plano similar, formemos parte de ese ritual que se pretende. Falta redefinir la dramaturgia para que el montaje gane en entidad y en espectacularidad que se ve menguada delante de una estructura claramente desaprovechada. La semilla ya está plantada, ahora sólo falte que germine.