Tender Napalm

Teatre

informació obra


Direcció:
Pau Roca
Intèrprets:
Pau Roca, Ariadna Cabrol, Anna Pasqual, Wanja Kahlert, Adrià Montaña
Escenografia:
Guillem Gelabert
Assesoria de moviment:
Mercè Boronat
Il·luminació:
Guillem Gelabert
So:
Txume Viader
Ajudantia de direcció:
Jan Vilanova Claudín
Producció:
Gerard Belenes, Adriana Nadal
Dramatúrgia:
Hillel Kogan
Coreografia:
Hillel Kogan
Sinopsi:

Potser l'inici de l'amor no és sinó l'anunci d'un final? Dos personatges recorren els camins de la memòria, però també els de la imaginació, explorant la manera en què els amants creen les seves pròpies històries i mitologies. Reviuran així la seva relació, creant un món fantàstic i inquietant on conviuen el sexe i la violència. El text no s’endinsa només en l’habitació dels amants, sinó en la seva ment i en aquells racons secrets que amaguem a tothom excepte a la parella. Poques vegades s’ha explorat en escena l’amor sexual d’una manera tan salvatgement honesta, brutal i tendra.

El llenguatge és l'arma d'uns personatges abandonats en una illa deserta amb micos, serps, vaixells pirates i cocos assassins que s'encarregaran de fer-nos veure els integrants de PSIRC, una companyia jove de circ contemporani que és còmplice de l'espectacle i que s'ha fet coneguda amb el muntatge Acrometria. La fantasia que aporta el món del circ, però també l'espai sonor, embolcallen els protagonistes, dos amants que, com si fossin gladiadors sobre l'arena, interpreten en escena una coreografia de gestos i moviments.

Philip Ridley és un dels dramaturgs britànics contemporanis més polièdrics: ha escrit novel•les, és artista plàstic i ha treballat tant per al cinema com per al teatre, on va ser considerat un dels pioners del moviment In-yer-face theatre, del qual han format part Mark Ravenhill o Sarah Kane. S'encarrega de posar en escena el seu text una jove companyia nascuda el 2013 que ha creat muntatges tan aplaudits com Pulmons (2014), hISTÒRIA (2016) o Dybbuk (2016).


Crítica: Tender Napalm

12/07/2017

Assistir a una dolorosa implosió

per Iolanda G. Madariaga

L’extensa i polifacètica obra de Philip Ridley inclou literatura (per a infants i per a adults), performances, fotografia, arts plàstiques i cinema. Com a dramaturg forma part -amb Sarah Kane o Marc Ravenhill- del corrent teatral britànic In-Yer-Face, una mena de realisme obscur i brutal. Assistir Tender Napalm és una experiència dolorosa: la pèrdua d’una filla és el detonant d’una implosió en la més estricta intimitat d’una jove parella. En termes de física, una implosió és el trencament o la deformació sobtada d’un cos quan la pressió externa és superior a la interna. Això és el que Ridley explica a Tender Napalm: com, una cremor lenta i despietada converteix cinc anys de la vida dels protagonistes en un inacabable malson. Fàstic, angoixa, ofecs, renecs... el text de Ridley no ens estalvia res. Pau Roca s’ha enfrontat a un text complex en la seva estructura i també en el seu llenguatge. Hom no pot expressar les passions i pulsions de dos éssers humans sense recorre a la metàfora i Tender Napalm n’està ben farcit. Des del mateix títol que ens remet a la crua guerra del Vietnam, a les al·lusions a remots i isolats paisatges, passant pels més devastadors fenòmens meteorològics. Un extrem aquest complex d’il·lustrar. Roca ha volgut donar poder a la paraula i deixar el desenvolupament escènic en el terreny de l’abstracció. Un reixat ens ubica als dos protagonistes en la seva particular presó. Ells mateixos ens conviden a entrar-hi ajudats pels tres acròbates de PSiRC (Anna Pasqual, Wanja Kahlert i Adrià Montaña). Un cop dins de l’espirall onírica del seus malsons, ens disposem a contemplar dos nàufrags en un pou molt profund. Tan aviat malden per sortir-ne com es deixen arrossegar pel corrent que els enfonsa. I aquí hi ha una gran troballa: els mateixos acròbates que composen figures de difícil equilibri, sacsegen i maseguen els cossos de la parella que formen Pau Roca i Ariadna Cabrol; ara els ajuden a mantenir-se i després els precipiten al buit, encarnant les forces de la natura o fent de micos, o de qualsevol altra bèstia, al seu servei. Arribem a un final que és el principi d’una delicada història d’amor que es construeix en la proximitat de una mort. Tancant un cercle terrible per a que tot comenci de nou. Un espectacle colpidor d’una estranya bellesa.