The Colour of Time

Dansa

informació obra


Direcció:
Caroline Selig , Xesco Quadras
Intèrprets:
Julie Alamelle, Jean-Serge Dunet, Sandra Français, Henri Haddad, Michaël Jaume, Cyril Limousin, Kader Mahammed, Juliette Nicolotto, Vladimir Rivera, Lucas Tissot, Diane Touzin, Julie Yousef , Xesco Quadras
Interpretació musical:
Dominique Beven, Philippe Capitani, Laurent Pernice
Caracterització:
Angela Landreal, Lucie Schreiber
Sinopsi:

The Colour of Time és una explosió de color, d'alegria i de bons desitjos en una desfilada coreografiada. Un ritual efímer que s'origina per tal d'esborrar les jerarquies i les diferències entre les persones i de celebrar col·lectivament l'amistat, la interculturalitat i el mestissatge. L'espectacle s'inspira en el Holi Festival que se celebra a l'Índia amb l'arribada de la primavera.

La proposta combina moviment, actors-ballarins i músics en viu i convida el públic a participar d'una passejada molt especial per compartir un bany de pols de gulal i un munt d'abraçades i a canviar entre tots el color del firmament. Sempre atents a les alegries i als drames de la vida quotidiana, Cie. Artonik se serveix de la dansa, el teatre, les arts visuals i els ambients musicals per a desenvolupar el seu estil escènic característic.

Crítica: The Colour of Time

09/09/2016

Un secretisme que li ha anat a la contra

per Jordi Bordes

L'espectacle d'inauguració ha deixat despistats a una pila de públic amb curiositat de veure aquesta dutxa de colors amb un "bon rotllisme" que s'adiu molt a l'esperit de Fira Tàrrega i, en general a les arts del carrer. La companyia Artonik arrencava un espectacle itinerant a tocar de l'estació de tren. Els personatges anaven pervertint el seu ball, fent-lo més brut, fins a moure's com uns veritables zombies a l'arribada de la plaça del Carme. En aquella parada, es produia el canvi: i a la vegada que s'arrencaven la roba dels seus antics personatges es deslliuraven d'aquell cos mort i vestien l'ànima amb un cos nou, brillant, exultant, tot color. És a tocar de l'Ateneu, que despres del fum d'encens i a l'entorn d'un mandala que pinten a terra, comencen a celebrar la festa entre ells i les primeres fileres dels espectadors. Una bona pila de públic no es consolava a perdre's l'acció i buscava punts de vista elevats per poder veure l'evolució de la peça. Quan, per sorpresa han voltat i han agafat el carrer del Carme semblava que l'acció s'havia de repetir més avall, amb un final similar a la plaça Major. Per ser justos, caldrà dir que no els vam poder seguir i ens vam perdre el moment d'èxtasi amb el mig centenar d'actors voluntaris ballant amb la companyia i escampant farina de colors. Sí que hi va haver la dutxa inspirada en la celebració hindú però tampoc va arribar a tots els que hi volien intervenir (segons alguns testimonis).

És molt complicat construir un espectacle d'inauguració per a un festival com a Fira Tàrrega. És un dels reptes de tot  director artístic, una pedra a la sabata. Però és evident que resulta molt més fàcil de seguir en un escenari elevat a partir d'una dramatúrgia que té un final clar. Probablement, la inauguració d'enguany ha estat una festa espirutual i de desocberta per a uns privilegiats però ha deixat massa gent a la cuneta (per impossibilitat de visibilitat o d'espai a  la plaça); no és la millor opció per arrencar una Fira participativa i amb voluntat de compartir cultures com enguany.