El cos en èxtasi. Física i mental. D’això tracta el nou solo de Jan Fabre, un dels creadors més venerats i multifacètics d’Europa. Un solo interpretat per Matteo Sedda, un dels protagonistes de la transgressora Mount Olympus. To Glorify the Cult of Tragedy, una performance de 24 hores. Repetint diversos moviments de la música del compositor Dag Taeldeman — mític col·laborador de Fabre—, el ballarí arriba a un estat de trànsit, d’èxtasi físic i mental, i, com Dorcas (la primera deixeble femenina de Jesús i el primer apòstol que ressuscita), es transforma en un ésser superior. Un solo emocionat i excitant.
No és la primera vegada que el tòtem del teatre contemporani Jan Fabre es veu enmig d’un escàndol. Mai va ser tan greu, ni de bon tros, com l’acusació d’abusos i assetjament sexual feta al setembre per 20 extreballadors de la seva companyia. Per aquesta raó, diumenge van conviure de manera pacífica una desena de manifestants pro-boicot amb el públic que es va acostar al Teatre de Salt per veure dins de Temporada Alta 'The Generosity of Dorcas', un solo de dansa protagonitzat per Matteo Sedda en
què es van veure alguns seients buits. El ballarí va voler mantenir-se
al marge de la polèmica i va difondre un escrit en què afirmava que no
tenia constància de les pràctiques atribuïdes al director de la peça i
acabava amb el desig de poder actuar amb tranquil·litat. I així va
passar (...)