The Melting Pot Pourri

Circ

informació obra


Intèrprets:
Marceline, Sylvestre, Zaza
Vestuari:
Sessé Muñoz
Il·luminació:
Alexandre Barthes
So:
Alexandre Barthes
Companyia:
Circ de les Musaranyes, Vaivén Circo
Sinopsi:

"The Melting Pot Pourri" és una selecció dels millors esquetxos dels seus espectacles combinats amb algunes novetats, a l’estil de the best of.

Comediants, músics i malabaristes; aquest trio atípic renova la figura del clown gràcies a una poètica d’arrel surrealista que troba un equilibri entre la modernitat i el classicisme provocant una allau de riures.

Durant més de trenta anys de gira arreu del món, aquest trio defensa amb força l’art del clown i ha rebut el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2011, entre d’altres premis.

Crítica: The Melting Pot Pourri

16/09/2015

Un privilegiat concentrat de clown

per Núria Cañamares

És un privilegi poder gaudir en poc més d’una hora dels millors gags d’uns grans del clown com el trio de Los Excéntricos. Amb més de 30 anys sobre els escenaris, han dedicat la vida a la professió i aquesta els obsequia traspuant talent i domini de l’escena.

Aconsegueixen dibuixar un somriure permanent al públic des del minut 1. Un somriure que explota en riallades quan s’arriba al clímax, precís i controlat, sense forçar-lo, sense embafar. Generen empatia, bon rotllo i ganes de veure totes les peripècies que els passen.

La dramatúrgia els disposa a actuar a la plaça –ficció dins la ficció– i ho fan amb un seguit de números musicals, malabars, jocs de paraules, titelles i pallasso. Així, toquen des d’instruments reals fins a inventats (com el violí-trompeta o el pal de fregar elèctric), ofereixen un concert de campanes i una surrealista bufada de dits, fan voleiar pilotes i treuen suc de la seva vis còmica amb esquetxs variats al voltant de la representació. Alguns són clàssics i més que previsibles, però estan tan ben resolts que se’ls espera com si fossin nous de trinca. D’altres sorprenen per la seva inventiva i no els revelarem. I encara d’altres es repeteixen al llarg de la funció arrencant ara sí ara també els riures dels presents. És el cas del característic ‘jajaja’ d’en Zaza, que recrea un personatge entranyable que es guanya a tothom.

Tots tres –en Zaza, el Sylvestre i la Marceline– s’entenen de meravella i es complementen amb un humor blanc que es posa bé es tingui el dia que es tingui. Val més que la pena descobrir-los si encara no se’ls ha vist mai i reviure els seus millors moments si ja s’ha estat tocat per la seva gràcia. Una selecció dels tops de Los Excéntricos és una oferta a aprofitar!


Trivial