The Velveteen Rabbit és una tendra
història sobre un conill de vellut que desitja esdevenir real. Passa
els seus dies esperant pacientment que el nen de la casa, que
s'entreté amb altres joguines, es recordi d'ell i el torni a
abraçar. Fins que un dia, el nen el redescobreix i totes les
esperances de l'animaló comencen a fer-se realitat... Basat en el
conte clàssic de Margery Williams, la producció del prestigiós
Unicorn Theatre de Londres és un deliciós caramel teatral que
enamora infants i adults. Representat en anglès, ofereix "un
espectacle amb cervell i amb cor, que celebra el poder de la
imaginació dels infants" (Lyn Gardner, The Guardian).
El més destacat de la posada en escena d'aquest "The velveteen rabbit" és la netedat en què mostren els personatges i les accions. Hi ha tot el joc de l'infant, les lluites imaginàries, la picardia per seguir jugant i amagant joguines per l'habitació mentre la mainadera exigeix recollir-ho tot i, sobretot, una visió d'un actor-conill de peluix tova i que tothom voldria acaronar.
Aquell conill que queda arraconat al cap de poc de sortir del mitjó que ha omplert Santa Claus guanyarà protagonisme en el nen a partir que l'acompanya per anar a dormir. Fins al punt que passa a ser el company inseparable de joc en lluites pirates o per arribar al Pol Nord (en comptes de neu, hi ha les plomes dels coixins estesos per la cambra...) tot es presenta amb una naturalitat exquisida. Sense necessitat de sobreactuar, ni tant sols veient que el públic no entén tot el seu discurs amb un anglès que dringa com una música acompanyat sempre per un piano que amortigua i narra musicalment l'escalf de cada escena.
Un treball bonic que furga en la imaginació. El desig del conill de ser real, de pensar autònomament. Que el nen el consideri company viu i amb el que s'interrelaciona. L'abisme en comprovar que, després d'un temps de distància entre els dos protagonistes, ha situat el peluix a la pila de les joguines desparellades es resol amb un toc fantàstic, una llàgrima de plor màgica. Els que vagin a veure-ho (és una oportunitat única que, amb sort, potser la temporada vinent es programa en més sales per Catalunya,) sabran quin poder transformador té aquella llàgrima que fa il·luminar una flor i aquesta, donar aire a un estel per fer visible el desig tant tendre que desperta sospirs de la canalla, a platea.
