There was a fiesta

Teatre | Musical

informació obra


Autoria:
Salvador S. Sánchez, Axa Guarch
Dramatúrgia:
Salvador S. Sánchez, Edu Pericas
Direcció:
Salvador S. Sánchez
Intèrprets:
Aitor Galisteo/ Toni Vallès, Cinta Moreno
Interpretació musical:
Santi Colomer, Joel Moreno, Oriol Roca
Direcció Musical:
Joel Moreno Codinachs
Escenografia:
Alberto Merino, Alberto Carreño
Vestuari:
Núria Fàbregas, Rosa Lugo
Il·luminació:
Roger Arjona
So:
Ernest Rosselló
Ajudantia de direcció:
Giandomenico Corvelli
Sinopsi:

There Was a Fiesta! (at Carnegie Hall) és un concert i una obra de teatre al mateix temps. Un espectacle híbrid, una comèdia-concert, un format creat especialment per a explicar la història de Patty Lemon i Martin Bennet: dos cantants de jazz oblidats als marges de la història musical del nostre país que van estar a punt de triomfar a la indústria discogràfica nord-americana.

Prenent com a fil conductor les cançons de l'únic concert que Patty Lemon i Martin Bennet van oferir al mític Carnegie Hall de Nova York l'any 1959, There Was a Fiesta! explica la rocambolesca història d'aquesta parella. Una cantant andalusa i un cantant català que es van conèixer a la Barcelona dels anys 40 i que van acabar jugant un paper determinant en el desenvolupament de la música moderna.

There Was a Fiesta! (at Carnegie Hall) és una comèdia de Salvador S. Sánchez i Cinta Moreno que compta amb la col·laboració de la formació de jazz barcelonina Joel Moreno Codinachs Trio


Crítica: There was a fiesta

12/11/2016

Un concert fals d'uns personatges d'engany que revelen una bonica història

per Jordi Bordes

És un treball molt suggerent. Sense que sigui massa explícit al text (el que el distancia de la seva voluntat de document) parla dels músics de jazz que, al 1943, comproven com una ordre ministerial prohibeix el jazz a l'estat espanyol. Només els queda actuar de proscrits amb el risc de ser empresonats; reciclar-se a la copla i altres gèneres beneïts pel franquisme; o viatjar Atlàntic enllà. Aquesta és la història de dos personatges inventats, que recullen partitures de músics reals amb aquestes trajectòries. La bondat de la producció de La copla de Wisconsin fa que els dos antiherois, després d'haver provat sort amb el cinema (de la mà de Xavier Cugat!) acabin tenint el seu dia de glòria al Carnegie Hall. És en aquest concert accidentat,que es va desvetllant la seva història tant tendra, com divertida i amb aquell pessic d'explicar una història ignorada per a la majoria. 

El trio en directe, amb uns arranjaments que permeten traslladar grans temes a només tres instruments, i la veu dels dos actors (sobretot Cinta Moreno, que té una trajectòria molt llarga en el món del cant) construeixen una bonica història, divertida, entretinguda, que aporta molt swing al públic. Molt bon rotllo. Ella ja va intervenir  A República bananera (Versus, 2012). Pel que fa a Aitor, un habitual de la Calórica el recordem cantant a Editto bulgaro (Teatre Almeria, 2012). Són dues bones referències perqè hi ha la frescor i desimboltura de la República... i la referència històrica sense fer-ne una denúncia grandiloqüent

Molt recomanable per a un tipus molt ampli de públic. Mereixen més atenció, perquè el seu treball té més valor que només tres setmanes al Tantarantana. Volem una pròrroga. I sobretot, esperem convèncer al públic que s'hi passi perquè és una esplèndida història, molt neta, senzilla  i  que parteix de la veritat. Per cert, no us perdeu les fotos de l'avi de l'arranjador i músic Joel Moreno, que va ser membre i representant de The Centuries, durant la dècada que se situa l'acció. Les trobareu al vestíbul de la sala, al costat de les imatges de la companyia (aquestes sí que són ben falses) que expliquen el procés de treball. Que la policia no els espanti més, que puguin allargar la seva vetllada al Carnegie o en la sala valenta de Catalunya que sigui.

Trivial