Todas las noches de un día

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Carmelo Gómez, Ana Torrent/ Emi Ecay
Autoria:
Alberto Conejero
Direcció:
Luis Luque
Sinopsi:

Envoltat d'urbanitzacions, en algun lloc prop de nosaltres, sobreviu un vell jardí amb el seu hivernacle. Però ha passat molt temps des que els veïns van veure per última vegada la Silvia, la propietària de la casa. Allí només queda el Samuel, el jardiner, maldat per preservar aquest racó oblidat. 
Quan la policia acudeix a la casa per intentar descobrir el parador de la Silvia, comença un combat entre la vida i els records.

Crítica: Todas las noches de un día

20/05/2019

Una enigmàtica i inquietant història d'amor

per Toni Polo

Un diàleg, mil records, totes les il·lusions. I totes les incomprensions. Flors. Un interrogatori. Més flors, sempre flors. Una atmosfera absolutament decadent però encisadora. I innumerables preguntes que van sorgint per trobar una explicació a allò que el Samuel i la Silvia (Carmelo Gómez i Ana Torrent) ens estan explicant en escena. Todas las noches de un día és un text d’Alberto Conejero que ens fa pensar en la vida, en la mort, en l’amor, en el poder... a través d’un jardiner que viu en l’hivernacle d’un gran jardí aparentment abandonat i rep la visita de la propietària. Amb salts en el temps que poden descol·locar momentàniament l’espectador, tot segueix un camí marcat pel misteri (qui és aquesta dona? Amb qui parla, ara, el jardiner? Estan ballant...?) que ens atrapa i ens inquieta. Sense ser un thriller, és una peça enigmàtica; tot i l’ambient suau i tranquil a on ens transporta, no deixa de tenir un ritme trepidant.

Els dos actors sembla que vagin cadascú a la seva bola (tot té la seva explicació). No és fàcil mantenir atrapat l’espectador en aquestes circumstàncies. De fet, diria que bona part de l’èxit de la funció és culpa dels dos intèrprets, que aguanten l’hora i mitja (no hi arriba) que dura l’obra ficats en personatges que van creixent, dels quals, amb comptagotes, ens van aportant detalls. Ell sembla perdut; ella, una mena de Pepito Grillo per després adonar-nos que (potser) la cosa no va ben bé per aquí: “¿Cuánto tiempo tiene que pasar para que alguien que se ha ido desaparezca?”, es preguntarà ell. Quant de temps trigar l’amor a desaparèixer?

Una història d’amor i de fantasmes. D’allò que podria haver estat i qui sap si va ser. Una relació impossible entre dues persones que, potser (tot entra en el joc enigmàtic i poètic del text), es van estimar. Un home i una dona allunyats i, alhora, tan propers. Una narració amb ritme i farcida de flors. “Un tractat de botànica”, també, diu l’autor, amb molta raó.


Trivial