Tomasa, la xatarrina. Matito titelles

Familiar

informació obra


Sinopsi:

Tomasa, la xatarrina, és l’àvia de tots, un titella de grans dimensions que protagonitza aquest espectacle de carrer itinerant, alegre, tendre i vitalista. Es tracta d’una proposta contemporània amb un vincle creuat amb el teatre de carrer, el teatre de titelles, el circ i la poètica textual i musical, amb l’objectiu d’apropar a tots els públics una història poètica amb molta força visual.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Tomasa, la xatarrina. Matito titelles

17/10/2021

Tendra, una àvia de les que somriuen sempre

per Jordi Bordes

Una peça, amb forma de cercavila (aparentment) que parteix d’una entranyable àvia, la Tomasa (amb el sobrenom de la xatarrina) que plany les oportunitats que no va tenir (i que recomana a les netes que no en deixin cap) però que alhora celebra la intel·ligència de saber viure amb plenitud allò que la vida li ha donat. Hi podria haver un conformisme, pero no és així. Ella acabarà aprenent a llegir i interessant-se per allò que l’escola del franquisme li va impedir. Les quatre manipuladores van alternant les posicions i posant veu a la geganta o dialogant-hi.

És una peça itinerant (a Fira Mediterrània, per raons de la Covid es va fer en un espai obert però amb el públic assegut en cadires) que té una història que es completa. I que, amb vista, cada estació té entitat propia. El que significa que convid aa què el públic el pugui resseguir tot el camí. Però que si algú prefreix quedar-s'ho mirant des de la cadira a l'entrada de casa (com faruia aquesta Tomasa) vewurà un capítll que es tanca en sí mateix.

El somriure de les artistes es contagia al públic que acaba cantant la tonada optimista per a una àvia que sense deixar de lluitar ha estat feliç i generosa en la vida amb tot el que s’hi ha trobat. Entre les artistes, a Fira Mediterrània Alba Valldaura que ja va presentar un monòleg inspirant-se en la iaia, per fer una mirada coratjosa a la memoria històrica. (Iaia, memòria històrica). El treball de les quatre artistes és compensat, equilibrat i se les veu disfrutar entre elles. Un gest que fa més entranyable aquest títol d'una àvia d'aquelles que sempre escolten le snetes i hi discursen pacientment i sempre somriuen. D'aquelles que els hi agrada fer conversa al portal amb una cadira. I que, si no troben companya, es limiten a observar i, només potser, fer mitja...