Iaia, memòria històrica

Teatre

informació obra


Ajudantia de direcció:
Jordi Dueso, Susana Borderia, Jazmin Olave
Il·luminació:
Joan Grané
So:
Arnau Vidal
Escenografia:
Alba Valldaura
Intèrprets:
Alba Valldaura
Sinopsi:

Com som de resistents els humans, així ho demostren aquestes dones que encara viuen, desprès de gairebé un segle d’existència. Les dones que van viure la il·lusió d’un estat Republicà, que en poc temps es va convertir en una guerra civil, on amics, germans i cosins es barallaven entre sí.

Una guerra on l’horror, la repressió i l’infortuni acaben guanyant.

Una postguerra marcada per la fam, la por i la incultura. I finalment una vellesa en solitud o en una residència amb una pensió mísera. Amb ganes d’acabar la vida perquè ja no es vol donar més feina als fills.

Elles allà consumint-se a poc a poc, vivint hores, dies i mesos eterns, sense adonar-se que els nets, l’escolten i n’aprenen coses per un cordó umbilical invisible.

Un dia els nets s’aixequen contents perquè poden dir: avui la meva àvia ha fet cent anys!

L’Obra comença amb el personatge de la iaia, asseguda en un balancí, tot mantenint un diàleg amb un interlocutor imaginari, l’Oriol; l’infermer que té cura d’ella. Fent-li preguntes com; quan vindran els meus nets a veurem? Quan mengem? Perquè porto bolquers?

Ens anem situant en l’espai on es troba aquesta àvia i la seva solitud.

A poc a poc, aquesta àvia, va recordant passatges de la seva vida. L’actriu va assumint diferents rols de personatges que van sortint a partir d’aquests records.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Iaia, memòria històrica

17/01/2020

One woman show

per Jordi Bordes

Fa anys que roda aquest espectacle que permet ensenyar totes les habilitats d'aquesta artista multifacètica. Fa somriure molts clops amb la sornegueria d'una dona que sedueix o es deixa seduir pel que serà el seu marit, però captiva quan es presenta, com a dona cansada, recolzada aun balancí d'una residència on tots la duen tenir per pesada per les seves dèries explicades en loop. Cansada de viure però esperant que la néta la visiti. Prova, fins i tot de fer-se l'empàtica dels familiars que han anat a veure les companyes del pati.

Al darrere d'aquella àvia tant reconeixible en moltes de les internes de les residències, hi ha una vida íntegra, dura, compromesa, militant i que reivindica la memòria perquè la història no es repeteixi. Valldaura té molta habilitat per desplegar-se en altres personatges o canviar d'edat amb breus transicions a partir de la música o la llum. Reconstrueix el passat fent titelles amb un tovalló i la poma o ombres darrere del llençol estès.

Valldaura és una actriu habitual de la Sala Fènix. Perquè a més de transformar el cos i veu per representar un personatges de diverses edats té una notable habilitat amb el mim i el gest (Mary Frankenstein Shelley). És compromesa també amb peces de verbatim amb la companyia Mos Maoirum (Mos Maiorum, Gentry i, recentment, Turba). En aquesta Iaia, però, l'actriu es desplega tant i com vol, portant l'espectador de la broma barroera ("on està el conillet?") a l'emoció més sensible (que el tanca amb el fosc final). La humanitat pren forma d'una àvia, divertidament emprenyadora, però que té un record i una vida que necessita ser escoltada. Des del testimoni petit, familiar, es fa un retrat d'una època que va dels moments anteriosa de la Guerra Civil a l'actualitat. Sense pretendre-ho, Valldaura ha construït un espectacle pensat per a lluirt totes les seves habilitats i persuadir el públic des de cada porus de la seva sensibilitat.

Trivial