Torna Robin Hood

Familiar

informació obra


Dramatúrgia:
Víctor Borràs Gasch
Direcció:
Víctor Borràs Gasch
Companyia:
Teatre Nu
Intèrprets:
Maria Hervàs Solà, Francesc Mas Farreras
Composició musical:
Oriol Canals, Dani Ferrer
Escenografia:
Teresa Riba, Raül Martínez
Sinopsi:

Algú segretsa Robin Hood poc abans de ser presentat al púbic. Els dos companys miren de rescatar-lo superant mil aventure tot agafant l'avió, dirigint-se al bosc de Sherwood i, finalment, remenant entre rates per les masmorres. Busquen un valent que els ajudi afrontar els reptes de la situació actual, en què els rics cada cop són més rics. i els pobres, més pobres. Causa per la que Robin Hood va decidir prendre cartes en l'Anglaterra medieval.

La companyia Teatre Nu investiga ara alternant la interpretació amb la manipulació de titelles i l'espai despullat amb una es cenograifa agraïda que es desdobla i generar sorpresa a cada centímetre de l'escenografia.

Crítica: Torna Robin Hood

23/03/2014

Els actors de Teatre Nu es vesteixen de recursos amb una escenografia desplegable

per Jordi Bordes

Teatre Nu gira el mitjó de nou. Si fins ara, aquesta companyia es caracteritzava per jugar amb el mínim indispensable donant molta volada a la imaginació, aquí proven de fer conviure la creativitat amb una escenografia que es desplega i dóna contínues sorpreses d'una trama inspirada en un viatge (que és el referent per excel·lència de les trames d'espectacles familiars). El que seria la idea més trillada, és diferent quan la proposa una companyia que sempre s'ha defensat amb les mans buides. Ara, l'escenari cobra aires de teatrí per on deambulen tant titelles de tija com ombres xineses com una diana que donarà la valentia (ingènua ignorància) d'un dels personatges per afrontar-se a tots els perills. El resultat, sortosament no és de traca amb "van ser feliços i van menjar anissos" Convida a fer veure que tothom pot ser tant valent com Robin Hood i, en el seu petit entorn, esdevenir "llegenda". 

Teatre Nu atrapa amb algunes picades d'ullet als pares. Sobretot quan diu que Hood viu en una època en què els rics són cada cop més rics i els pobres, més pobres, el mateix que acaba de sentenciar des d'Intermón Oxfam a l'OCDE. I també quan reivindiquen els herois humans davant dels que tenen súperpoders (o un poder inabastable com la riquesa al banc de tot un Batman). Vés per on!