Tots els noms

Dansa

informació obra


L’any 1989 María Muñoz i Pep Ramis formen el grup de dansa Mal Pelo. Des dels començaments, ha basat el seu treball en una recerca constant de llenguatges.. Durant els seus primers anys, el grup realitza nombroses gires arreu del món. Mal Pelo ha rebut, entre altres, el Premio Nacional de Danza 2009 que atorga el Ministeri de Cultura i el Premi Nacional de Dansa 2001, de la Generalitat de Catalunya. L’any 2001 Pep Ramis i María Muñoz impulsen L’animal a l’esquena, un centre de creació i intercanvi multidisciplinari en una masia de Celrà (Girona). El centre és un refugi que fomenta l’experimentació i l’intercanvi d’idees i experiències entre directors d’escena, músics, videoartistes, teòrics i ballarins que participen en residències, tallers i laboratoris.
Companyia:
Mal Pelo (María Muñoz-Pep Ramis)
Autoria:
María Muñoz
Intèrprets:
María Muñoz
Direcció:
María Muñoz, Pep Ramis, Leo Castro (col·laboració direcció)
Escenografia:
María Muñoz, Pep Ramis
Composició musical:
Steve Noble, John Edwards, Nuno Rebelo
Text:
Mal Pelo, Carlos Thiebaut, John Berger
Producció:
Agora de la Danse de Montreal, Festival Grec de Barcelona, en coproducció amb Festival VEO de València, Festival Temporada Alta 2010
Sinopsi:

María Muñoz i Pep Ramis, directors artístics de Mal Pelo, amb la col·laboració especial de Leo Castro, han articulat un nou treball escènic, Tots els noms, en què María Muñoz continua el seu treball de recerca com a intèrpret en format de solo escènic. Tots els noms és un viatge de recerca a través dels noms que configuren un cos específic, que l’habiten i el projecten. Una reflexió sobre la designació i la confirmació pròpia a través dels noms amb textos inspirats en el llibre de Carlos Thiebaut, Historia del nombrar.

Crítica: Tots els noms

26/01/2014

PETITA GRAN OBRA

per Montse Otzet

A Maria Muñoz la maduresa li prova. Només s’ha de veure Tots els noms, una petita gran obra, on l’artista bolca tota la saviesa que ha absorbit en el pas del temps.

La peça, estrenada l’any 2010, és un viatge de recerca a través de noms que conformen un cos específic, és un saber escoltar l’arquitectura del nostre cos i veure com aquest ha anat agafant forma al voltant dels noms.

Construir un espectacle a partir d’un contingut que aparentment sembla ingenu no és gens fàcil si un no vol sucumbir a la simplicitat. Maria Muñoz es lluny de caure en aquet parany i, mantenint-se fidel a la trajectòria que ha donat el segell de rigorositat a la companyia Mal Pelo, i al costat de Pep Ramis, ha creat una peça intel·ligent, que tant ens fa reflexionar com somriure, entendrir-nos com qüestionar-nos.

Aquesta vegada, l’artista amplia la seva condició de ballarina a la d’actriu citant uns textos que han estat inspirats en el llibre de Carlos Thiebaut Historia del nombrar, i  ho ha fa amb tal seguretat i convicció com per desplegar un ampli i emotiu registre de tons i complicitats.

A Tots els noms hi ha dos protagonistes, un ve a ser el Present, l’altre és Carnaval, un conill que filosofia sobre temes fonamentals i rumia sobre el fet d’anomenar. El diàleg és esplèndid com també ho és la música de Steve Noble, John Edwards i Nuno Robelo, així com els sons que creen l’espai sonor i els elements escenogràfics construïts a base de materials com paper, corda i pedres, entre els quals destaquen dos simpàtics petits robots.

Maria Muñoz segueix mantenint la seva qualitat de moviment, del gest ondulant i reflexiu, respirat i punyent, i això fa que l’artista continuï sent una de les millors intèrprets de dansa del país capaces de sublimar en solitari una obra, això sí, sempre al costat del seu equip de col·laboradors.