Tradere. SP.

informació obra



Autoria:
Laia Santanach
Coreografia:
Laia Santanach
Intèrprets:
Laia Santanach, Anna Hierro, Mario G. Sáez, Carlos Martorell
Composició musical:
Carlos Martorell
Dramatúrgia:
Victoria Szpunberg
Sinopsi:

Després d’Àer, Premi Delfí Colomé de suport a la creació i producció de dansa tradicional, Laia Santanach continua investigant coreogràficament i conceptualment la tradició des d’una mirada contemporània. Si a Àer es fixava en el contrapàs, ara amplia l’horitzó per investigar tradicions que, sense ser dansades, necessiten una implicació física per ser dutes a terme.

Crítica: Tradere. SP.

18/10/2021

Santanach amplia el focus en una dansa d'elegants acabats

per Jordi Bordes

L'acció que s'ha presentat a Fira Mediterrània dóna pistes de com es desenvoluparà la coreografia final prevista pel març del 2022, al Mercat de les Flors. D'entrada, una dansa pulcra, dinpàmica amb accions que posen el cos en risc, en estranys equilibris i que parteixen d'una base musical electrònica, tot oi que puntualment hi entra un tambor i una guitarra elèctrica (més que com a contra punt que com a ritme dee referència del treball). Tradere parla de la capacitat de transmetre una tradició i com aquesta es va modificant de forma i de percepció a mesura que el ballen nous dansaires. Santanach explica en una interessant entrevista de la Fira que ja va iniciar aquest treball amb Aèr, inspirant-se en una peça catalana. Ara, ha obert el focus. I ha integrat altres tradicions (sovint amb el risc en la seva pràcticva). com la còmica (i accidentada) curs dels joves peresequint un formatge de bola carena avall. A la peça, es reprodueix mentre el tambor rodola en diagolan resseguint el trio. També fa flaire de processó amb la veu d'una saeta i les figures (ara en forma de Verge, o de Crist cap a la crucifixió). El mèrit és que el treball (i el vestuari) és molt elegant. Hi ha l'animalitat en les formes extremes potser, però, es transmet un gust pel ball,per anar evolucionant les figures, com si fossin bases de la pinya castellera. Cada peu implica una construcció diferent. La circumferència (ara agafant-se de les mans, ara separats) no té un centre definit, es va desplaant. I, de la manteixa manera, les formes es canvien constantment, en un moviment intens i executat amb precissió.

Els ballarins es mouen a partir d'una odea que persegueixen, viuen l'emoció, tot i que amb una mirada cap endins, quasi desententent-se del públic. El seu rostre tendeix a la neutralitat però són els moviments els que atrapen l'atencio dels espectadors. S'alterna la verticalitat més recta amb les torsions de les esquenes i els braços, que busquen el punt d'equilibri. Un treball rodó que es viu intens. Santanach ha anunciat la mirada, més enllà de la tradició catalana, i ha sabut trobar formes i emocions ben enfocades, que casen en aquesta idea de transmetre i repetir, sempre aportant mirades i reflexions contemporànies.