Tránsitos

informació obra



Sinopsi:

Com es viu una identitat trans a Barcelona, Buenos Aires i Montevideo? Aquest muntatge teatral explora les relacions entre aquestes realitats i les identitats normatives mentre teixeix una xarxa de complicitats a banda i banda de l’Atlàntic.

La proposta ha nascut a partir del treball amb les comunitats trans de Barcelona, Buenos Aires i Montevideo i amb organitzacions de defensa dels drets de les persones LGTBI de totes tres capitals. Uns tallers de teatre i identitat desenvolupats en aquestes ciutats han estat la base de la dramatúrgia que ara arriba a escena i que ens mostrarà tres persones en el moment d’enfrontar-se a la decisió d’iniciar o no el trànsit cap a una situació nova. Són al bell mig del camí entre el que és conegut i el que és desconegut, en aquell moment en què les decisions bones i les dolentes són especialment properes... Coneixerem, en aquest precís moment, un noi trans, una noia trans i una tercera persona de gènere fluid, tots tres enfrontats a una decisió sempre difícil. I els seus testimonis possiblement acabaran per reduir la distància entre les vivències d’una persona trans i d’una altra d’identitat normativa i ens mostraran que tothom s’enfronta, igual que les persones que veiem sobre l’escenari, a trànsits vitals d’un o un altre signe. Anar-se’n o tornar? Començar o deixar-ho estar?

Aquests personatges en trànsit ens oferiran, fent servir els llenguatges de la dansa, el teatre i el document, una mostra d’un teatre contemporani multidisciplinari que no només dona veu a unes persones infrarepresentades en els escenaris sinó que també vol contribuir a bastir ponts entre les tres ciutats protagonistes i a establir una xarxa de treball i complicitat que posi en relació associacions catalanes, argentines i uruguaianes.

Una coproducció del Grec 2020 Festival de Barcelona, el Teatre La Gleva - Amici Miei Produccions, Espacio Callejón (Argentina) i La Contracultural (Uruguai).

Amb el suport d’Iberescena, la Nau Ivanow, el Centre Cultural Matienzo de Buenos Aires i el col·lectiu Hui Basa.

La programació del De Grec a Grec està subjecta a les recomanacions de les autoritats sanitàries i a la incertesa de la situació actual.

Crítica: Tránsitos

24/12/2020

Al darrere de les plomes...

per Jordi Bordes

Un Mestre de Cerimònies rep amb les seves plomes i una barba blava color Unió Europea al públic, entre enriolat i cómplice. Se’ls convoca perquè actors i personatges amb sexualitat complementàries a la “normativa” heterosexual puguin parlar d’altres coses, que els hi preocupa més enllà del seu jo. Una decisió valenta i, que permetria pasar de pantalla de tots els espectacles (puntuals, però que no superen aquesta faceta) que es realitzen en aquest camp.

Del darrere de les cortines (un making off en aquell espai deu ser digne del camarot dels germans Marx) van apareixent els diferents personatges. Tenen una gran necessitat a explicar-se, a reivindicar-se, a empoderar-se, amb les seves contradiccions. Això és el que transmet al cabaret de petardeo d’arrencada una vida, una intensitat del qui es representa a sí mateix. Ho fan amb les gales que més els agraden. Des de la forma que necessiten utilitzar, amb l’ajuda de públic (tot i que els gravi, tot i que potser surti fora a atendre una trucada o quisapquè) i la paciència dels propis companys de repartiment. Que també ho són de vida. Ells es defineixen com a una familia adoptiva, la que la vida un mateix decideix pertànyer, més enllà de la original, de la que la sort et destina.

En aquest quadre, que va tenyint-se de drama, de lluita, de tragedia (fins a emocionar) hi ha una visió de la vivència sexual i identitària dolorosa. A diferència de Trans (més enllà) de Didier Ruiz, en què dominava la valentia d’haver pres el pas a reconèixer-se diferent de la normativa, a Tránsitos hi sura el dolor d’aquesta decisió, la crueltat, les conseqüències de la decisió. Una veritat que desperta i fereix i alhora atorga un valor als protagonistes. Certament, tal i com es reclama des de la tribuna del meeting al Partido de Izquierda Readical (PIR) incloure una persona que combat el sexe binari és com qui tria un color de la paleta que vol exterioritzar aquesta força política. Però té una pàtina superficial que implica debat en el grup LGTBI i no arriba a proposar res més enllà, de ser propositiu per a la comunitat sobre l’habitatge, el canvi climàtic o els bancs dels parcs. Només es un cromo “adequat” (“convenient”) a una llista parlamentària.

I sí, la familia del repartiment no pot evitar escapar-se del “seu” tema. Que és el de tots. Guillem Clua ha construir el díptic Smiley , Una història d’amor i Smiley, després de l’amor (en què dona claus en to de comèdia romántica) sobre l’homosexualitat. Aprofita instants d’a part per informar al públic hetero argot o situacions puntuals d’aquest col·lectiu. Potser l’equip de Tránsitos podria aprofitar la fórmula per a fer denúncia com dards de punta fina i deixar que una altra trama esdevingui. El quadre resultant no ignora o arracona el cis heterosexual tot i que el pugui caracteritzar com un col·lectiu feixista en l’inici de cabaret. Perquè la humanitat (la demostració d’estima del pare) redimeix i reconcilia opcions, aparentment antagòniques, però que es bo aprendre a dir-ne que són, símplement, diferents.

L’espectacle fa un necessari viatge a l’infern des de la pinta més frívola i despreocupada. Arriba al moll de l’os, a identitficar l’estigmatització, plantejant una paradoxa d’un transvestit que s’ha implantat els pits que desitja i que, té por del cáncer de próstata i l’acaba afectant, cruel destí, allò que l’identificava (el cáncer de pit no és exclussiu de es dones, per bé que sigui majoritari). El resultat és que, aquella prole amb qui difícilment sortiries de festa, acaba convertint-se amb el grup que sí convidaries a casa a fer un café i escoltar-los. Imprescindible trànsit.