Tristan und Isolde és la culminació de l’ideari artístic de Wagner. Una òpera que va revolucionar, amb la seva ambigüitat harmònica, la música tonal. L’obra és, alhora, la traducció musical de la filosofia nihilista d’Arthur Schopenhauer. Àlex Ollé (La Fura dels Baus) concentra l’acció escènica en el llenguatge simbòlic, amb un treball excel·lent de caracterització dels personatges. L’escenografia d’Alfons Flores i les videoprojeccions de Franc Aleu contribueixen a la materialització de l’ideal wagnerià de l’«obra d’art integral» gràcies a unes imatges que sustenten i subratllen el llibret i la música. Iréne Theorin i Stefan Vinke, indiscutibles triomfadors al Liceu com a Brünnhilde i Siegfried, respectivament, a Der Ring des Nibelungen, tornen a Barcelona al costat d’un equip ideal per a aquesta òpera.
L'element nocturn, lunar, de 'Tristan und Isolde' es veu reforçat en el muntatge d'Àlex Ollé (La Fura dels Baus) gràcies a l'impactant decorat d'Alfons Flores i les suggestives projeccions de Franc Aleu. L'òpera de Wagner rep, a més, una remarcable lectura musical que té en l'apassionada Isolde d'Iréne Theorin el seu element més destacat.