Troyanas

informació obra



Adaptació:
Alberto Conejero
Direcció:
Carme Portaceli
Dramatúrgia:
Margarita Borja
Intèrprets:
Aitana Sánchez–Gijón, Ernesto Alterio, Gabriela Flores, Maggie Civantos, Alba Flores, Míriam Iscla, Pepa López
Composició musical:
Jordi Collet
Escenografia:
Paco Azorín
Assesor de moviment:
Ferran Carvajal
Vestuari:
Antonio Belart
Il·luminació:
Pedro Yagüe
Producció:
Sandra Avella, Miguel García de Oteyza, Teatre Essela
Ajudant de direcció:
Judit Pujol
Vídeo:
Arnau Oriol
Companyia:
Teatre Essela
Sinopsi:

Els mites grecs segueixen, encara avui, assenyalant els pecats de l'individu contra el benestar comú, els moments en què es deixa portar pels pitjors sentiments i comet brutalitats o segueix el dictat de la ignorància. Ahir, però també avui, les dones són, sovint, les víctimes d'aquests atacs, violades durant i després de la guerra, maltractades o assassinades malgrat la llei, sotmeses a la indiferència i tractades com a ciutadanes de segona en un món on sempre hi ha problemes més importants que el seu patiment...

En aquest muntatge, dones com Hècuba, Cassandra, Helena, Andròmaca, Briseida o Políxena, és a dir, les dones de Troia, prenen la paraula per denunciar els qui van decidir el seu destí en la més absoluta impunitat, els qui les van violar emparats en la guerra o els qui, simplement, van decidir sense ni tan sols tenir-les en compte de quina manera havien de passar a la història. S'expressen gràcies a les veus d'una tria excepcional d'actrius, entre les quals Aitana Sánchez Gijón, Alba Flores, Pepa López, Míriam Iscla, Gabriela Flores, Maggie Civantos i, com a únic home, Ernesto Alterio.

Alberto Conejero, un dramaturg que ha vist les seves obres representades en escenaris de mig món, i que ha creat dramatúrgies per a peces clàssiques (de Rinconete y Cortadillo a Macbeth), signa el text. El posa en escena Carme Portaceli, una directora ben coneguda del públic del Grec que va començar la seva carrera treballant amb Fabià Puigserver i Lluís Pasqual els anys vuitanta, que és una de les cares més visibles de la FEI Factoria Escénica Internacional i que actualment és directora artística del Teatro Español de Madrid.


Crítica: Troyanas

21/03/2018

Falta veritat en una tragèdia que, efectivament, segueix tenint molt d'actual

per Jordi Bordes

Les obres universals ho son perquè sempre ressonen en l'actualitat. El cas d'utilitzar avis, dones i fills com a eina per a humiliar el vençut segueix sent una situació actual en les guerres del segle XXI. Com a Las troyanas (i està molt bé introduir-hi imatges de ciutats devastades de la niostra rabiosa actualitat) les dones són un botí per a humiliar. En certa mesura, també es constata que les raons de la guerra són capricioses, interessades, només amb l'objectiu d'acnseguir la riquesa nartural del terreny a conquerir.

En aquesta adaptació, també s'opta per un vestuari atemporal i per una escenografia simbòlica que, possiblement, aparegui molt més carregada al Romea que amb els metres de boca de l'Amfiteatre Grec o Mérida, on es va veure l'estiu passat. En aquest embalum de cossos i la T de la ciutat de Troia caiguda hi ha la imatge de la ciutat vençuda per una traïció que només l'èpica l'ha transformada en heroïcitat (la d'amagar-se dins d'un cavall de fusta i rematar el setge amb un atac en plena nit i sense avisar l'enemic).

La directora Carme Portaceli, que sap treure l'emoció de molts textos contemporanis (amb La nostra classe, de bandera), que sap fer vibrar adaptacions com Jane Eyre: una autobiografia i fa preciosos i dolorosos cants de dignificació de la dona com Només són dones no ha sabut imprimir veritat als personatges. S'han quedat amb la part més èpica de la tragèdia però, tot i el cabal d'emocions (sovint cridades o plorades) cansen més que aclaparen. Potser l'excepció és en l'epíleg en què es mira de tornar a una realitat quotidiana després de la guerra:Les persones normals són els botxins més perillosos i els que patiran més les conseqüències de les seves atrocitats passades. La contenció (o el distanciament com en el cas de L'orfe del clan dels Zhao) ajuda molt més a sintonitzar amb la veritat actoral. 

Trivial