Autèntica marató eurovisiva. Increïble però ho aconsegueixen. Al llarg d´una hora quaranta frenètica, mitjançant una continuïtat sense fi de meedleys, assistim a la revisió de prop de cent cançons que d´una manera o altre van fer història al Festival d´Eurovisió i algunes (poques) a la història de la Música.
L´espectacle esta concebut com un concert teatralitzat, amb un prim fil conductor. El compositor ocult de tots els èxits d´Eurovisió ha mort i un jove compositor de poc mes de 30 anys ha estat l´elegit mitjançant un algoritme. Al centre de l´escenari circular del Gaudí Teatre, tenim el secretíssim laboratori musical de l´Euro Music Society, la societat no menys secreta propietària del Festival de Eurovisió. El jove EuroNI lluitant amb teclats, sintetitzadors ha de trobar la fórmula EuroWin per composar la nova cançó triomfadora. Per arribar aquest punt ha de reviure les principals cançons dels quasi 70 anys de festival i fer-ne un cocktail del que sortirà el nou tema guanyador.
A les pantalles laterals, apareix la Directora Suprema d´aquest Gran Germà Eurovisiu, que està interpretada, ni més ni menys, per l´actriu-cantant-històrica directora d´OT, Nina. En un videoclip continu, paral·lel als maratonians meedleys que interpreten sense parar els quatre cantants (per cert son androides, vestits de blanc impol·lut i amb ulleres 3-D), van apareixen les imatges dels cantants originals durant la seva participació i l´any i el lloc en el que van quedar. Hi ha també aparicions sorpresa com la de Miqui Núñez, Ruth Lorenzo i el presentador de TV-3, Toni Cruanyes.
Els creadors
L´idea original de l´espectacle i la direcció musical es de Dídac Flores Rovira (Suerte en Mi vida Producciones), cantant-actor-compositor, que ha protagonitzat molts musicals dels que destaquem : Mar i Cel, Fama, AmorxAmor, La Trinca biografia no autoritzada, Nit de Musikaals: De Broadway al Kursaal (estrenada a Manresa, el Dídac es bagenc) i Lo tuyo y lo mío, on es va encarregar de la direcció musical tocant el piano en directe i on va coincidir amb la cantant-actriu protagonista de l´espectacle Karen Gutiérrez, que es qui ha dirigit Tuelf Points. A Lo tuyo y lo mío, estrenat el 2013, del que Karen Gutiérrez va ser cop-creadora, 75 cançons populars en 75 minuts, neix el germen del que deu anys desprès neix aquest espectacle. L’assessorament dramatúrgic ha estat d´en Jordi Santasusagna (Cardona, 1971, autor, escriptor i guionista, ha escrit diverses novel.les i obres de teatre).
Els androides i cantants maratonians
Incansables, atlètics, cantant i movent-se sense parar, ells i elles, amb una llarga trajectòria en musicals, son Xavi Duch (Sugar, El petit príncep, Los 39 escalones, Inproside Story, Las chicas del coro..), la cantant-compositora-pianista Esther Peña (amb una solida formació musical com a pianista i una gran polivalència des de la música clàssica al jazz i al rock. Té gravat el disc Spirit in the rain), Laura Daza (procedent de l´escola Aules, ha treballat a El petit Príncep, Wild Party, Sugar, Fantàstic Funeral Festiu, Estrip-tesi...), Marc Pociello (als nou anys va ser el primer nen que va doblar un pel·lícula de Disney, Simba-El rey león. Premi Butaca millor actor de musical per La Tienda de los Horrores. També l´hem vista a Cantando bajo la lluvia i El petit príncep). També, covers-swings, Carles Pulido (Karen, La grossa i la bèstia), i Aina Tro (soprano i productora executiva i responsable de comunicació).
La resta de l´equip
A la part tècnica cal destacar el disseny de so de Cesc Molina, el disseny d’il·luminació de d´Oriol Pinto i els audiovisuals de Albert Farré i els tècnics de la sala, Albert Zayuelas i Ignasi Peralta.
Eurovisió per un tub
L´espectacle es un exhaustiu i orgàstic viatge de ciència ficció pel Festival d´Eurovisió, dividit per blocs entrellaçats a un ritme vertiginós.
Grans cançons com Volare de Domenico Modugno del 1958; No ho l´età, de Modugno, cantat per Gigliolla Cinquetti, 1974; l´Amour est bleu, amb Vicky Leandros, al 1967; Eres tu, amb Mocedades, el 1973; el Waterloo d´ Abba un any desprès; el bi-guanyador Johnny Logan amb What´s another year, el 1980; Celine Dion, amb Ne parlez pas sans moi, el 1988; Insieme de Toto Cotugno el 1990; Why me?, de Linda Martin, el 1992; i en tiemps més recents, Euphoria, amb Loreen, la guanyadora d´aquest any 2023, que també ho va ser el 2012 i Arcade, de Duncan Laurence del 2019).
Grans intèrprets espanyols, començant per Massiel, guanyadora el 1968, amb aquell La, la, la, del Duo Dinámico, que no va poder cantar Joan Manuel Serrat. Seguim amb Raphael (Digan lo que digan i Hablemos del amor), Betty Missiego (Mi cancion), Peret (Canta y sé feliz), Julio Iglesias (Gwendoline), Sergio Dalma (Bailar pegados) i Salomé (Vivo cantando, l´any de l´escandel, en el que van quedar igualades al primer lloc quatre cançons, 1969). Grans intèrprets internacionals com Cliff Richard (Congratulations), Sandie Shaw (Puppet on a string), France Gall (Poupée de cire, poupée de son), Dana Internacional (Diva) i Katrina&The Waves (Love shine a light).
Les participacions més recents, Rosa López i la generació del primer OT (Europe is líving a celebration), Bet del segon OT (Dime)), Pastora Soler (Quedate conmigo), Daniel Diges (amb sortida inclosa del esperpèntic reventa actes Jimmy Jump), Miqui Núñez (La venda), l´exitosa Chanel (SloMo, 2022) i fins i tot la mes recent Blanca Paloma, amb la controvertida cançó Eaea.
Afegim la històrica primera participació d´Andorra, amb Marta Roure, el 2004, Jugarem a estimar-nos.
No falten tampoc cançons i intèrprets, peculiars com Neta Barzilai (Toy), guanyadora el 2018, Cristina Wurst (Rise like a Phoenix), guanyadora el 2014) i el duet rus t.A.T.U (acrònic d´aquesta noia estima aquella noia, amb No creguis, no tinguis por, no preguntis, el 2003). Cançons enganxadisses com Save youy kisses for me, dels Brotherhood of Man, guanyadora el 1976, i les israelís, A-ba-ni-bi, dels Izhar Cohen & Alphabeta, i Hallelujah, dels efímers Milk and Honey, guanyadores respectivament el 1978 i el 1979.
Històries que ja han passat al món del freekisme con la infumable de Baila el Chiqui Chiqui de Chiquiliquatre (2008) o desastres com el de la notable cantant Remedios Amaya, que va participar mig enganyada amb aquelles profètiques paraules, Quien maneja mi barca quién, a la deriva mi barca quien., No es d´estranyar els 0 points que va obtenir. També 0 points per Que Bueno, que Bueno, amb Conchita Bautista, cançó que en versió de Los Sírex va guanyar força. I en temps recents, el sonor gall de Manel Navarro el 2017. També es permeten la frivolité d´afegir la cançoneta Antes muerta que sencilla de Maria Isabel de l´Eurojunior del 2004.
Notem a faltar entre d´altres famosos que van participar a Eurovisió com Al Bano &Romina Power, Nana Mouskouri, Franco Batiatto, Umberto Tozzi, Olivia Newton John, Bonnie Tyler i Dana, guanyadora amb aquella preciosa balada irlandesa, All kinds everything (1970) i a la cantant letoniana Marie N, amb el seu teatral, I wanna, guanyadora el 2002, i el tema Mamá, de Jean Jacques (1969). Per cert la Gigliola Cinquetti de No ha l´etá, hi es?.
15 ANYS DE BON TEATRE i BRESSOL DE MUSICALS
El 1995 en una antiga fàbrica d´ascensors al carrer Castillejos tocant la Gran via, els emprenedors Ever Blanchet, director i dramaturg i Marúa Clausó i Ever Alavedra, actors van donar vida a una nova i petita sala el Versus Teatre, amb una capacitat per a 102 espectadors.
El 2008 i desprès d´una persistent i exhaustiva recerca d´espais, a un antic súper al carrer Sant Antoni Maria Claret, entre Marina i Sardenya, va néixer el Teatre Gaudí, un teatre a quatre bandes amb un espai central on es representen els espectacles. Des de llavors s´han estrenat 250 espectacles dels que 59 son musicals. L´espectacle en que es va inaugurar el teatre va ser un concert dramatitzat amb temes de Stephen Sondheim, tota una declaració d´intencions. El Teatre Gaudí es ja la primera fàbrica de creació de Teatre Musical a Barcelona, amb sonats èxits que estrenats al seu escenari han passat a les grans sales de la ciutat, com Sugar (Con faldes i a lo loco), El despertar de la primavera, Ojos Verdes (cia. La Barni) i The wild party-Festa salvatge. També ha donat cabuda a musical propis d´autors i compositors catalans, com Carrie (Muntsa Rius), Mares i fills (David Pintó), Limbo (Les Impuxibles i Marc Rosich), Barcelona 24 hores (Pau Barbarà), Bed&Breakfast (Laia Fort i Els Amics de les Arts) o Els músics de Bremen (d´Ever Blanchet). Al habilitar part del vestíbul interior, també disposa d´una sala petita per poc menys de 50 espectadors, on es pot un teatre de proximitat, espectacles de petit format de notable nivell, con es el cas de la recent, Te casarás en Barcelona, una producció de Versus Teatre amb text d´Ever Blanchet i direcció de Maria Clausó.
text: ferranbaile@gmail.com
