Ubuntu

Familiar

informació obra


Dramatúrgia:
Cia. Olveira/Salcedo
Intèrprets:
Olga Olveira, Juvenal Salcedo
Composició musical:
Jaume Tugores
Companyia:
Aracaladanza
Autoria:
Enrique Cabrera
Sinopsi:

Les cultures xosa i zulú tenen una paraula, ubuntu, que per a ells té un significat com ara ‘jo sóc perquè pertanyo a’. Fa referència, per tant, a la delicada xarxa d'interrelacions que s'estableix entre els membres d'una comunitat. Una persona amb ubuntu dóna suport als altres i se sent feble quan els seus són humiliats o sotmesos a la injustícia. 

La Companyia Olveira/Salcedo trasllada al llenguatge del teatre d'ombres aquest concepte i, per fer-ho, ens explica la història d'un grup de nens i les aventures que viuran. Són d'aquella mena de nens que, pel fet de tenir característiques distintives, sovint són objecte de burles i d'allò que avui es coneix com a bullying. Junts emprendran un viatge fabulós que els enfrontarà a situacions perilloses però que, a la vegada, els ensenyarà que la col·laboració i la cooperació permeten superar els obstacles més difícils. 

L'espectacle es complementa amb una xerrada-col·loqui d'uns quinze minuts durant la qual els espectadors podran veure de prop el material utilitzat en la representació.

Per a espectadors i espectadores de més de 3 anys.

Crítica: Ubuntu

02/07/2016

Valuós treball d'ombres maltractat per una dramatúrgia nul·la

per Jordi Bordes

No n'hi ha prou en construir un set d'espais i personatges que viuen una aventura màgica en colors i moviment. No és suficient. El recurs del viatge iniciàtic clàssic dels contes infantils poden ser molt suggerents si hi ha apprenentatge, conflicte, error i finalment encert. Desgraciadament, aquest ingent treball de construcció dels personatges (amb alguns gags prou divertits però que no es continua treballant com el de la nena que es nega a ser princesa "Perquè no ha de ser rescatada per ningú"), d'espais i imatges òptiques (que s'acabaran d'afinar a mesura que augmeni el nombre de funcions de l'espectacle) és maltractat per una narració ensopida. Quan la canalla a qui va adreçada la peça pregunta l'hora o demana si   ja s'ha acabat a cada fosc, implica que hi ha un problema greu. 

Cal animar el treball d'aquesta companyia amb ganes de construir històries divertides i suggerents. Però és imprescindible que ho facin a partir d'una trama, d'uns personatges amb un mínim de coherència.. No cal que tot sigui fosc en el teatre familiar però sí que es treballi totes les parts de l'espectacle amb la mateixa rigorositat que es faria amb l'adult. De fet, l'adult hi hauria d'estar implicat també en aquest format (com passa, sortosament, cada cop amb més frequència), En aquest misteriós Ubuntu, hi ha algunes preguntes que desperten l'atenció dels més grans (quan cada un dels cinc progtagonistes volen ser els primers de la cursa per ser premiats pels pares!) però que no tenen cap tipus de continuïtat. El millor consell que se'ls hi pot donar és que trenin amb rigor el cos de l'obra (definint també millors les veus i mostrant l'aprenentatge de cada un dels protagonistes després de la seva aventura).