Ubuntu

informació obra



Dramatúrgia:
Cia. Olveira/Salcedo
Intèrprets:
Olga Olveira, Juvenal Salcedo
Composició musical:
Jaume Tugores
Companyia:
Aracaladanza
Autor:
Enrique Cabrera
Sinopsi:

Les cultures xosa i zulú tenen una paraula, ubuntu, que per a ells té un significat com ara ‘jo sóc perquè pertanyo a’. Fa referència, per tant, a la delicada xarxa d'interrelacions que s'estableix entre els membres d'una comunitat. Una persona amb ubuntu dóna suport als altres i se sent feble quan els seus són humiliats o sotmesos a la injustícia. 

La Companyia Olveira/Salcedo trasllada al llenguatge del teatre d'ombres aquest concepte i, per fer-ho, ens explica la història d'un grup de nens i les aventures que viuran. Són d'aquella mena de nens que, pel fet de tenir característiques distintives, sovint són objecte de burles i d'allò que avui es coneix com a bullying. Junts emprendran un viatge fabulós que els enfrontarà a situacions perilloses però que, a la vegada, els ensenyarà que la col·laboració i la cooperació permeten superar els obstacles més difícils. 

L'espectacle es complementa amb una xerrada-col·loqui d'uns quinze minuts durant la qual els espectadors podran veure de prop el material utilitzat en la representació.

Per a espectadors i espectadores de més de 3 anys.

Crítica: Ubuntu

26/07/2016

Caldrà seguir buscant el tresor

per Teresa Ferré

La Cia. Olveira Salcedo proposa un viatge a la recerca de l’”ubuntu”. No es tracta de cap curs de software lliure tot i que un dels personatges, l’estudiós amb ulleretes de qui fa escarni la resta,  s’hi refereix en el sentit informàtic al principi de l’espectacle. Per contra, en aquesta aventura hi ha un personatge misteriós, un mapa i una fletxa a seguir, una sèrie d’obstacles i els cinc nens que són els protagonistes de la història. 

Peça iniciàtica per a públic massa petit en relació a la complexitat del discurs que se’ls planteja, excés d’anades i vingudes, que contrasta amb el ritme lentíssim dels canvis entre escena i escena, fins el punt que cap a la part final pot confondre l’espectador amb la finalització de l’espectacle. El missatge principal de la peça és que ubuntu és un concepte esmunyedís i de significat ampli, però en aquesta ocasió es refereix a la unió que s’estableix entre els infants amb l’experiència del viatge.

La tècnica d’ombres xineses és rica i ben executada, amb una composició musical de Jaume Tugores suggerent i complexa. Però la narració resulta nefasta,tant pel maltractament a la llengua com per la manca de riquesa en la dicció, que en alguns moment dificulta la distinció entre personatges. A més, el fet que els manipuladors siguin els narradors podria ser la causa d’alguns moments d’excessiva lentitud, cosa que es podria solucionar perfectament amb un altre intèrpret.