Després del seu 'Flautista d'Hamelin',
la Cia. Olveira-Salcedo afronta estrenar al MiniGrec d'enguany un nou
espectacle. 'Ubuntu' és una paraula que molts/es coneixereu com el nom
d'una distribució molt popular del sistema operatiu Linux. Aquí trobareu informació sobre ell i, sobretot, sobre el significat de la paraula 'Ubuntu':
Es
una palabra de origen africano (Zulú y Xhosa) que no tiene una
traducción exacta. En el fondo es un sentimiento, una forma de vida, una
especie de ideología muy arraigada e importante especialmente en
Sudáfrica. Se podría resumir en que la existencia propia está
íntimamente ligada con la de los demás, y viceversa. Esta son algunas de
las traducciones de la palabra de moda en el software libre:
- “Humanidad hacia otros“
- “Soy porque vosotros sois“
- “Una persona se hace humana a través de las otras personas“
- “Una persona es persona en razón de las otras personas“
- “La creencia en un enlace universal de compartir que conecta a toda la humanidad“
- La más larga y más exacta: “Una
persona con ubuntu es abierta y está disponible para los demás, afirma
de los demás, no se siente amenazado cuando otros son capaces y están
bien, porque está seguro de sí mismo ya que sabe que pertenece a una
gran totalidad, que se disminuye cuando otras personas son humilladas o
menospreciadas, cuando otros son torturados u oprimidos“
Ho
he volgut transcriure literalment, perquè em sembla que és un concepte
prou complex com per a simplificar-lo. I bonic. No ha de ser fàcil
explicar això a infants, i sobretot als més petits, i menys quan està
demostrat que els adults no donem, precisament, exemple en aquests
valors.
La companyia ha triat una dramatúrgia (ens ho va explicar una de les integrants a l'espai de www.recomana.cat
tenia a la presentació del MiniGrec, el 26 de Juny al mateix Teatre
Grec de Montjuïc) que mirés d'acostar un concepte com aquest, en una
senzilla aventura: un grup de nens i nenes de diverses edats, tenen el
repte de trobar un tresor, però hauran de col·laborar per a esquivar
diversos obstacles i camins que es troben pel camí. Al final, el tresor
no és altra cosa que aquest lligam que han establert entre ells, aquesta
mútua interdependència solidària, que té nom en dues llengües
africanes.
Un espectacle d'ombres amb una gran complexitat tècnica
al servei d'una dramatúrgia simple però que aconsegueix l'objectiu de
transmetre una idea prou assequible per a tots (no tant per als més
petits, és clar).
I aquesta complexitat seria un dels punts febles
de l'espectacle, que es fa pesat per les pauses que calen per passar
d'una escena (i escenari) a l'altra, i la percepció d'una maquinària
pesada (el teatrí d'ombres és enorme) que els dos intèrprets han
d'arrossegar. Cosa que, segurament, anirà minvant amb els passis, fins
arribar a la desimboltura que tenia el seu anterior espectacle. El que
difícilment podrà millorar de forma ràpida la companyia és la feixuguesa
interpretativa, derivada d'un català consirós dels intèrprets,
especialment del Juvenal Salcedo, que influeix i molt en el ritme del
conjunt. Superats aquests dos problemes, la bellesa plàstica i la
història contada poden brillar en aquest Ubuntu d'ombres xineses.
