La
condemna de Sísif és arrossegar una pedra d’un cim a un altre.
Quan sembla que ja la pot deixar reposar aquesta rodola, vall a vall.
(com insinuava el Shell del Projecte Nisu). El patir de Prometeu és que, lligat en una
torre, cada nit, les aus rapinyaires li mengen les tripes i, en
comptes de morir, al matí següent torna a regenerar les vísceres
per sobreviure fins la propera posta de sol. (També en va fer una particular versió Sanchis Sinisterra a Bartolomé encadenado). El dolor del poeta de
Troia és haver de repetir la història de la caiguda de la seva
ciutat. Per sempre més. Per allà per on transita. L’explica amb
la confiança que la humanitat aprengui però que, en realitat, ja
sap que l’ambició, la ràbia l’odi són molt més propagadors
que l’esperit de comprendre l’altre, d’entendre el seu dolor, de
trobar una solució que pacifiqui i construeixi sobre d’una terra
cremada per la guerra i l’engany.
Una Ilíada expressa el dolor del poeta de Troia d'haver de repetir la història de la caiguda de la seva ciutat. Per sempre més. Per allà per on transita. L’explica amb la confiança que la humanitat aprengui però que, en realitat, ja sap que l’ambició, la ràbia i l’odi són molt més incendiaris que l’esperit de comprendre l’altre, d’entendre el seu dolor, de trobar una solució que pacifiqui i construeixi sobre d’una terra cremada per la guerra i l’engany.
Eduard Farelo arriba a un espai asèptic i prova d’evitar la narració.Però les paraules se li amunteguen a la boca i ha d’accedir a explicar, un altre cop, la tragèdia. L’acompanya un contrabaix, una segona veu, càlida, que respon al plany del cronista èpic. Farelo es desdobla en personatges, dialoga amb ell mateix compartint personatges enemics, sense la necessitat de cap codi més que el de la mirada. Un gest mínim però que és prou revelador per entendre l’enemistat i l’orgull. Tant en contra la d’Aquil·les amb la d’Hèctor. Però, en realitat, com dues gotes d’aigua. Tots dos herois acaben sucumbint quan, si s’haguessin escoltat i s’haguessin comprès es podria haver desfet l’ocupació de Troia i les seves cruentes guerres. La posada en escena, ben despullada, revela que la humanitat no apren. Que repeteix la tragèdia. En altres èpoques,. Amb altres armes. En altres latituds. Però les víctimes segueixen sent-hi. Incomprensiblement. Perden la vida per un orgull inútil.
