Una intervenció

informació obra



Sinopsi:

T'has sentit mai traïda o decebuda per un amic o una amiga? O bé has sentit, potser, que no has estat a l’alçada del que ell o ella necessitava de tu? Què li demanes, a un amic? Què estàs disposada a donar? Coneixes bé els teus amics? Saps ser una bona amiga? Què significa, per tu, l’amistat? Totes aquestes preguntes em ballaven pel cap després de llegir Una Intervenció, de Mike Bartlett.

Sí, sabem que un amic és algú amb qui podem compartir, riure, discutir i fins i tot barallar-nos fins a l’insult, però sobretot algú amb qui podem comptar sempre que el necessitem.

Però… què passa quan el seu comportament o el seu posicionament polític ens resulta intolerable? O quan prenem opcions vitals oposades que entren clarament en conflicte? O quan estem convençuts que l’altre està equivocat i que va de cap al desastre?

Tenim dret, aleshores, a “intervenir” o potser hem de callar i limitar-nos a “ser-hi” per ajudar-lo a recollir les peces? O potser encara, més covarda i egoistament, és lícit allunyar-nos per evitar qualsevol enfrontament o decepció? Fins a quin punt som capaços d’acceptar els errors o les febleses de l’altre sense sentir-nos ofesos o traïts? I, per altra banda, fins a quin punt el nostre posicionament polític condiciona les nostres relacions personals?

En una època tan crispada social i políticament com la nostra, l’obra de Mike Bartlett fa que ens qüestionem la nostra noció d’amistat, però també fins a quin punt el nostre deure com a amics s’estén al nostre deure d’éssers humans civils, examinant els límits de l’autèntica amistat i de la responsabilitat social, i ho fa d’una manera divertida i commovedora, sense donar respostes ni prendre partit. Cap dels dos personatges d’Una Intervenció té la raó absoluta, ni cal que la tingui. O, més ben dit, cadascun d’ells té la seva. Com segur que cadascun de nosaltres la té. Però no va d’això, la cosa. Va d’acceptació, de respecte, de estimació sincera. De dir-nos la veritat encara que faci mal, d’assumir qui som i, també, qui és l’altre, sense voler canviar-lo. De saber si en som capaços.

L’autor dóna instruccions precises per la posada en escena: “L’obra -diu- es representa davant del teló, com Morecambe i Wise, o Abbot i Costello. Només s’introdueix l’atrezzo mínim per a cada escena”. La referència a les parelles de vells còmics (i sovint també, amics) no és pas gratuïta. Als actors, desprotegits de qualsevol ornament escenogràfic, no els hi queda res més que les paraules i la seva veritat.

I pel que fa als personatges diu: “A i B són designacions per les rèpliques, no pas noms” i “poden ser interpretats per actors de qualsevol edat, gènere o ètnia”. De fet, podríem ser qualsevol de nosaltres. Jo he fet la meva tria, conscient que tota altra opció possible implicaria noves i diferents connotacions.

Sílvia Sabaté


Crítica: Una intervenció

20/09/2021

Amistats perilloses

per Pep Vila

Ull amb qui sigui el teu millor amic! i és que segons les circumstàncies, pot acabar convertint.se en el teu pitjor enemic. Per què els soferts (soferts, pel què pateixen) Marta Aguilar i Bernat Quintana, formen una d'aquelles relacions amistoses...diferents....o com a mínim, portades al límit. No, no són d'aquelles relacions que discuteixen parlant de futbol, sinó que ells gaudeixen discutint o fins i tot barallant.se sobre altres temes, per què està clar que sempre tenen punts de vista diferents i antagonistes. Fins aquí, tot correcte.

Però no tot és bufar i fer ampolles: un problema i una discusió política encèn el castell de focs. Per què els punts de vista diferents de l'un i de l'altre sobre una "intervenció" militar són el desencadenant del que pot convertir.se en el principi de la fí de la millor amistat de la teva vida.

En un format pràcticament despullat i en ocasions trencant la quarta paret, els dos protagonistes s'allunyen i tornen a acostar.se, fins que acaben trobant encara un altre escull, majùscul, que podria ser insalvable. La, un altre cop "intervenció" d'un d'ells, directe i sense embuts, en un tema molt més personal incomoda tant a l'altre que semblarà que tot se'n vagi en orris.

I és que aquesta "Una intervenció", dirigida amb solvència per Sílvia Sabaté, parla en realitat de cóm haurien de ser les bones amistats: està clar que li pots dir a l'altre tot el que penses sincerament, però aquella sinceritat hauria d'estar acompanyada d'un respecte i acceptació del que faci l'altre, per molt que sigui diferent del que un pensi. O hi han altres motius?

Amb un desenllaç una mica inesperat que s'allunya dels cànons tradicionals de "noi-coneix-noia-es-fan-amics-i-possiblement-acabin-junts", l'obra es segueix amb interès i sobretot motiva un debat posterior sobre el que podrien denominar.se "amistats, que de tan sinceres que semblen, acaben convertint.se en tòxiques i sobfetot, perilloses".