Una vida al teatre

Teatre

informació obra


Direcció:
Moisès Maicas, Vincent Boussard
Ajudantia de direcció:
Albert Massanas
Intèrprets:
Enric Majó, Dafnis Balduz
Assesoria de moviment:
Berty Tovías, Guille Vidal-Ribas
Escenografia:
Òscar Merino, Anna Tantull
Vestuari:
Moon Olivella
Il·luminació:
Daniel Gener
Direcció Musical:
Riccardo Frizza
Sinopsi:

Una vida al teatre, del reconegut dramaturg i guionista David Mamet (nominat dues vegades als Oscar i guanyador del Pullitzer), és una obra centrada en la relació de dos actors: Robert, l'actor veterà (Enric Majó), i John, una jove promesa (Dafnis Balduz). Durant la funció, veiem als dos actors en el seu dia a dia en una companyia estable d'un teatre de repertori. Ja sigui a l'escenari, entre cametes o a la intimitat del camerino, veiem aquella part humana dels actors que el públic habitualment no coneix i esdevenim espectadors dels canvis subtils però significatius en la seva relació.

Amb aquesta obra Enric Majó celebra 50 anys de dedicació a les arts escèniques, durant els quals ha interpretat els personatges principals de grans textos catalans i universals, d'autors clàssics i contemporanis. Des del seu debut l'any 1965, aquest popular actor ha viscut i protagonitzat moments significatius de la història del teatre català contemporani, en un període que va des dels inicis del teatre independent fins a l'actualitat.

Crítica: Una vida al teatre

13/10/2016

Bufant espelmes amb Mamet al peu del teló

per Andreu Sotorra

Potser alguns espectadors —o la majoria— esperaran trobar en aquesta obra el David Mamet més pur d'altres obres teatrals seves com «Perversió sexual a Chicago», «American Buffalo», «Oleanna» o «Un matrimoni de Boston», sense comptar, esclar, amb la prolífica carrera cinematogràfica dels últims trenta-cinc anys de l'autor com a guionista i director, iniciada amb el film «El carter sempre truca dues vegades».

Cal advertir, doncs, d'entrada, que el muntatge teatral «Una vida al teatre», estrenat el 1977 a Chicago i portat després tant al cinema com a la televisió i reposat encara als escenaris en diverses ocasions, és una mena de 'rara avis' de la creació de David Mamet que el que fa és entrar amb afabilitat, humor i, a vegades, amb les ungles esmolades, en el món interior del teatre, dels actors, de la glòria i la decadència, de les pujades i les baixades d'ànim... filtrat tot, esclar, des d'una òptica del pas del temps i de l'inevitable pes de la maduresa abans que esdevingui vellesa. (...)

«Una vida al teatre» té una entrada suggerent, que es fa curta, en un diàleg entre Robert i John que és tot un petit màster escènic i que els dos actors defensen molt bé. Després hi ha altres escenes que reclamen la vena humorística, que són les escenes de fragments de presumptes obres teatrals, algunes semblants fins i tot a propostes de barraca, com la de la proclama i l'onejat de la bandera de la República francesa, o la del finestral de tardor amb fulles seques voleiant per art del tècnic, o l'escena més estripada del quiròfan. I finalment hi ha les escenes més punyents, les més iròniques, les que amaguen picossades de filosofia sobre l'ofici del teatre i que tenen lloc al camerino, en estones de maquillatge o de vestuari, entre els dos protagonistes, sempre deixant entreveure aquella enveja sana per la glòria jove que puja i la recança nostàlgica per la glòria veterana que se'n va.