Una vida al teatre

Teatre

informació obra


Direcció:
Moisès Maicas, Vincent Boussard
Ajudantia de direcció:
Albert Massanas
Intèrprets:
Enric Majó, Dafnis Balduz
Assesoria de moviment:
Berty Tovías, Guille Vidal-Ribas
Escenografia:
Òscar Merino, Anna Tantull
Vestuari:
Moon Olivella
Il·luminació:
Daniel Gener
Direcció Musical:
Riccardo Frizza
Sinopsi:

Una vida al teatre, del reconegut dramaturg i guionista David Mamet (nominat dues vegades als Oscar i guanyador del Pullitzer), és una obra centrada en la relació de dos actors: Robert, l'actor veterà (Enric Majó), i John, una jove promesa (Dafnis Balduz). Durant la funció, veiem als dos actors en el seu dia a dia en una companyia estable d'un teatre de repertori. Ja sigui a l'escenari, entre cametes o a la intimitat del camerino, veiem aquella part humana dels actors que el públic habitualment no coneix i esdevenim espectadors dels canvis subtils però significatius en la seva relació.

Amb aquesta obra Enric Majó celebra 50 anys de dedicació a les arts escèniques, durant els quals ha interpretat els personatges principals de grans textos catalans i universals, d'autors clàssics i contemporanis. Des del seu debut l'any 1965, aquest popular actor ha viscut i protagonitzat moments significatius de la història del teatre català contemporani, en un període que va des dels inicis del teatre independent fins a l'actualitat.

Crítica: Una vida al teatre

03/11/2016

Celebració d'Enric Majó jugant amb l'anecdotari escènic

per Jordi Bordes

Enric Majó celebra 50 anys de carrera. I ho fa al seu lloc natural, a l'escenari. Està acompanyat d'un Dafnis Balduz que juga el paper de jove que viatja del meritoratge al protagonista. És un circuït que alterna les escenes més emotives (sempre amb la falsedat de l'actor que parl amb el seu col·lega, ai) amb, sovint, les més farsesques. Exigències del guió. L'obra de David Mamet va bé per a commemorar la dedicació d'un actor a la seva professió però trenca massa l'escena amb continus foscos. Si la sintonia, amb aire de vella i un ritme pausat, ajuda a encadenar les accions, segurament seria d'agrair eliminar alguns quadres patèticament divertits o fusionar-los els uns amb els altres. El centre de gravetat de l'escena és, però, en la taula de maquillatge. Davant del mirall, és quan l'actor madur prova d'aconsellar el seu aprenent, el que li dóna les rèpliques. La crítica és dura amb aquesta parella còmica (que fa molt més divertida la manera que han de resoldre els blancs a escena o les pegues de vestuari en plena actuació). La crítica sap valorar el creixement del jove valor i va obviant el paper del seu mestre, que cada cop habita més entre caixes.

Una peça que celebra el teatre fresc, que es fa sempre davant de públic, de "veritat". Que s'atreveix a ensenyar una pila de manies dels actors que, probablement, deurien divertir Mamet a l'hora d'escriure la peça. L'obra compta amb un ambiciós espai escènic, en continu moviment. Molts elements per a moltes escenes. S'hagués pogut aprofitar la màgia del teatre per reconvertir alguns elements en altres. Demostrar la versatilitat del reciclatge de materials escènics. Tot i això, garanteix una estona divertida amb un punt d'emoció, de veritat. És al final quan el "Bona nit" d'Enric Majó, agraït, sempre elegant (que supera el seu personatge corcat per l'enveja i que ja només pot viure dels seu passat d'èxits, tot compartint escena amb una acttriu d'interpretació histriònica...).