Una vida al teatre

Teatre

informació obra


Direcció:
Moisès Maicas, Vincent Boussard
Ajudantia de direcció:
Albert Massanas
Intèrprets:
Enric Majó, Dafnis Balduz
Assesoria de moviment:
Berty Tovías, Guille Vidal-Ribas
Escenografia:
Òscar Merino, Anna Tantull
Vestuari:
Moon Olivella
Il·luminació:
Daniel Gener
Direcció Musical:
Riccardo Frizza
Sinopsi:

Una vida al teatre, del reconegut dramaturg i guionista David Mamet (nominat dues vegades als Oscar i guanyador del Pullitzer), és una obra centrada en la relació de dos actors: Robert, l'actor veterà (Enric Majó), i John, una jove promesa (Dafnis Balduz). Durant la funció, veiem als dos actors en el seu dia a dia en una companyia estable d'un teatre de repertori. Ja sigui a l'escenari, entre cametes o a la intimitat del camerino, veiem aquella part humana dels actors que el públic habitualment no coneix i esdevenim espectadors dels canvis subtils però significatius en la seva relació.

Amb aquesta obra Enric Majó celebra 50 anys de dedicació a les arts escèniques, durant els quals ha interpretat els personatges principals de grans textos catalans i universals, d'autors clàssics i contemporanis. Des del seu debut l'any 1965, aquest popular actor ha viscut i protagonitzat moments significatius de la història del teatre català contemporani, en un període que va des dels inicis del teatre independent fins a l'actualitat.

Crítica: Una vida al teatre

02/05/2016

Metateatre real

per Núria Cañamares

El títol no enganya. ‘Una vida al teatre’ il·lustra la professió d’actor a través del dia a dia de dos actors que formen part d’una companyia estable de teatre de repertori. Enric Majó –que ha escollit aquesta obra escrita el 1977 per David Mamet (i duta a la pantalla el 1993) per celebrar els 50 anys damunt dels escenaris– interpreta el paper de l’actor veterà. El veiem amb barba blanca i disposat a “instruir en l’ofici” a qui despunta com la jove promesa de l’escena, personatge que interpreta Dafnis Balduz. Una relació que, pel combinat de parella i component generacional, recorda a ‘Zona Franca’ de David Desola en què Lluís Marco passa el relleu d’encarregat de magatzem a Pau Vinyals.

El públic observa els actors (fent d’actors) des de la privilegiada situació de qui veu sense ser vist en espais d’admissió reservada com ara als camerinos, entre bambolines o a la sala d’assaig. Els salts en el temps i l’espai es resolen amb uns foscos musicats que lliguen la múltiple consecució d’escenes i que, si bé són necessaris pels canvis d’escenografia i vestuari, poden impacientar algun espectador. Escurçar-los o bé dotar-los d’interpretació contribuirien a agilitzar les transicions i els 90 minuts que dura la funció. Per cert, aplaudim l’enginy de diferenciar realitat i ficció disposant l’escenari d’esquena al públic.

Però ‘Una vida al teatre’ no es conforma només en retratar la quotidianitat de dos companys d’escena amb petites anècdotes, fent pur metateatre analitza també les sensacions que experimenten els actors i reflexiona sobre alguns trets essencials d’aquest art en viu. És deliciosa la capacitat de Mamet per creacions situacions còmiques amb la més fina ironia, adjectivar i visualitzar vivències íntimes quasi confessionals, i dir la seva sense transcendentalismes sobre el teatre i tots els qui hi juguen: des dels actors fins al crítics, que qualifica de sangoneres.

Ara bé, tenint en compte l’efemèride, si presumiblement Majó s’hauria d’endur el pes de l’obra i Balduz ser-ne un contrapunt, Majó no acaba d’explotar i és el jove –com en l’obra de Mamet– qui despunta per sobre el veterà. Fins a quin punt el teatre imita la vida?