Utopia

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Pau Masaló, Ferran Dordal, Gemma Beltran
Intèrprets:
Cristina Arenas, Eduard Autonell, Melcior Casals, Marina Congost, Àlex Moreu, Júlia Rodón
Escenografia:
Joana Martí
Vestuari:
Joana Martí
Producció:
Eduard Autonell
Direcció:
Gemma Beltran
Sinopsi:

Com serà el futur? Ens espera, com apunten alguns, un sistema postcapitalista basat en la col•laboració? Es faran realitat les idees de Thomas Moore, el pare de la literatura utòpica, i entrarem en una societat igualitària i més feliç en què la propietat privada ja no sigui la base de tot? S'ho pregunta un espectacle que combina el teatre i les intervencions documentals per parlar-nos sobre el concepte d'utopia. Tot, a partir de la història d'Àlex Moreu, un actor que va néixer el 1973 i que fa més de quinze anys va deixar la ciutat per anar a viure, lluny de tot, al Pirineu francès, amb una comunitat formada per prop de quaranta persones (els "utopians") a la recerca d'una forma nova d'organització social que els garanteixi la felicitat. Però ha passat el temps i el projecte és en un punt mort. Què passa i com han arribat on són? Ens ho explica el mateix actor en una ficció escènica amb notes biogràfiques que transcorre en una cambra plena de llibres, una proposta singular que treballa amb diverses capes estètiques i diferents nivells de realitat.

És el muntatge guanyador de l'últim premi Adrià Gual de l'Institut del Teatre, dedicat a donar suport i visibilitat als valors emergents de l'escena. L'ha creat la Companyia Ignífuga, els membres de la qual defensen que el teatre de text ja no pot competir amb altres disciplines a l’hora de construir una acció transparent. D'aquí que vagin més enllà de la narrativitat per carregar-se d’una visió crítica i política del món que els envolta. Ja ho va fer amb espectacles com Kohlhaas, una discussió festiva sobre la idea de revolució, que es va veure al Grec 2016 Festival de Barcelona i que, com tots els seus espectacles, ofereix al públic una vivència no només intel•lectual, sinó també emocional.


Crítica: Utopia

19/07/2017

Expectatives acomplertes, utopia destil·lada a escena

per Jordi Bordes

Ignífuga l'ha clavada. Ha construït un metaespectacle, una conferència en què van desgranant diferents maneres d'abordar el concepte d'utopia, el seu projecte. Ho fan dotant a cada actor/personatge d'unh color: ell que ho saptot i no deixa respirar ningú; la que pretén centrar l'acció, pragmàtica i que desitja ser la líder de manera encoberta; la més superficial i divertida que es refugia amb els seus records; la que provoca el grup amb unes preguntes volgudament feridores i el que tot li va bé, té prou feina aparentment, com si el consens fos el seu objectiu màxim. Contraposat, el testimoni (real o inventat, tampoc importa en el món d'ombres d ePlató o del somni del que es podria arribar a ser). Pot parlar de l'experiència en primera personal, de com van consturir la seva illa Utopia. Es transmet la sensació que es troben, però, en un cul de sac, que han de  reconstruir la comunitat, donar-li nous enfocaments.

La Ignifga (Kohlhaas, El jugador, A house is not a home) té la desinhibició dels que s'atreveixen a parlar de tot sabent que serà insuficient per als més implicats en el tema. Però són una fresca finestra a la reflexió per a la majoria dels mortals. Ho narren i ho viuen (i ho fan viure, sobretot), aquest cop,  amb una conferència caòtica, en la que es trepitgen les rèpliques, es discuteixen i se'n mofen els uns dels altres. 

Les utopies les creen aquells que les necessiten. Cadascú a la seva mida. En la posada en escena es constata que són difícilment compartibles, consesuables, tot i que quan es troba un punt de trobada és molt reconfortant. Tant, com veure nevar dins d'un 4L com si s'estigués a la vora del foc en un hivern a l'estepa russa. Com lliga tot plegat? Ignífuga sap apropar móns distants en el temps i l'espai amb una facilitat enlluernadora. S'atreviran a fer gira o temporada? L'obra (premi Adrià Gual 2016 de l'Institut del teatre s'ho mereix). El director Pau Masaló segueix traient la pols de la biblioteca familiar; aquest cop amb l'ajuda de Ferran Dordal (col·laborador amb l'Agrupación Sr Serrano en pesces com A house in Asia o Birdie). Hi vagin els més inquiets i els que tinguin ganes que els sorprenguin amb un teatre que ha estripat les costures per alguna cosa més que provocar una catarsi escènica.