Vagas y maleantas

informació obra



Intèrprets:
Cinta Moreno, Patricia Medina, Rocí­o Manzano
Músics:
Cristina Martí­nez / Andrea Porcar
Coreografia:
Toni Luque
Vestuari:
Cinta Moreno
Il·luminació:
Núria Gámiz, Belén Fernández
Escenografia:
Bàrbara Massana
Producció:
La Rue del So
Direcció:
Raquel Loscos
Autoria:
Ahmed Al Hamso, Fatima Faraj
Sinopsi:

“Serán declaradas vagas y maleantas todas las que de cualquier manera perturbaren con su conducta la paz social o pusieran en peligro la tranquilidad pública”

Benvinguts al Club Café Maravillas, café teatre de gran solera a la història de la ciutat. Potser heu sentit algunes xafarderies sobre el nostre local... Que cada deu anys mor una cantant del club perquè li cau un focus al cap, per exemple... Però millor no creure tot el que diu la gent, oi? Llegendes urbanes, contes de velles. Res. Millor seguin. Relaxin-se. Preparin-se. L'actuació d'aquesta nit no els deixarà indiferents...

Vagas y Maleantas és una obra de teatre amb actuacions musicals que reflexiona sobre el paper de les dones a la història i a la història del nostre país fent servir el símil de la dona com a corista -sempre un pas enrere del protagonisme, omplint buits i donant precisió o simplement com a objecte de decoració- per acabar llençant una proposta:  què passa si la solista som totes? què passa si cantem totes alhora, cadascuna amb el seu propi registre, amb la seva pròpia veu?

Crítica: Vagas y maleantas

28/12/2016

INSÒLIT, SURREALISTA i INTERESSANT

per Ferran Baile

Quatre coristes de quatre moments diferents de la nostra recent història, coincideixen post-mortem en un llimb-purgatori , molt similar a un camp de reeducació forçada.  Allí tractaran, entre les rutines imposades (cadena de muntatge) i els càstigs (breus congelacions), de recordar, sobreviure i finalment es revelaran i reivindicaran la seva condició dins l´espectacle i dins de la historia.

Les quatre han patit una mort prematura al mateix escenari del Café Teatro Maravillas i las quatre de la mateixa forma, la caiguda d´un focus en plena actuació. Elles són: Cora Valiente Estrada, la llibertaria republicana (1908-1938), Cora Vidal Mercadal (1929-1959), la noia de bé i pudorosa, Corina García García (1956-1981), l´ exuberant discotequera, i Corette Ros Maurel (1966-1994), la punki antisistema.

Seran declaradas vagas y maleantas, todas las que de cualquier manera perturbaren  con su conducta la paz social o pusieran en peligro la paz social.

Així resa el text de la llei, sorprenentment aprovada em temps de la Segona República (1933) i heretada pel franquisme, sota el títol de Ley sobre peligrosidad y rehabilitación social,  allargada per incloure als homosexuals. Convertida en cançó-cuplet és un dels moments brillants de l´espectacle.

Un espectacle magníficament mantingut per les quatre brillants actrius-cantants-ballarines (Cinta Moreno, Mercè Boher, Patricia Medina i Rocío Manzano), acompanyadas al piano per Cristina Martínez, que també és a cura de la direcció musical. El text de la directora Raquel Loscos, fluctua entre moments, idees i gags certament molt aconseguits i d´altres que es perden en una reiterada reiteració, valgui la redundància, que en lloc de reforçar l´acció la desvirtuen per cansament. 

Un espectacle de clara reivindicació femenina. Les dones com les coristes al llarg de la història sempre han estat un pas o dos o més darrera dels solistes, els protagonistes, i com elles han estat sotmeses al maltractament i l´oblit.

Un espectacle sens dubte interessant amb idees brillants, amb una interpretació impecable, que busca un públic amb curiositat i amb ganes de veure propostes diferents i atrevides que trenquin amb lo convencional.

En el seu recorregut previ l´espectacle es va poder veure, entre d´altres llocs, al Teatre Kaddish d´El Prat de Llobregat (estrena absolut, mes de febrer) i a la Sala Trono de Tarragona el mes de març.

UNA DRAMATURGA INQUIETA

Raquel Loscos, altrament auto dita Pili o Mili, és una jove dramaturga, directora i actriu força activa i amb ganes de córrer riscos, innovar, com és el cas de l´obra que ens ocupa. Fundadora de la Companyia Teatre Estable de la Casa Real i col.laboradora habitual de la revista digital Núvol, entre d´altres col.laboracions a la radio. Entre els seus recents treballs escènics destaquem : (L´autoengany com a canvi per la felicitat, Los animales de la impro (Club Capitol, 2014), El gran despropòsit (Nau Ivanow, 2014), Assajar és de covards (performances que es van repetint al Teatre Tantarantana els dilluns, amb lectures de mini-textos i show musical),  i els espectacles per a infants escrits per al Teatre de Titelles La Puntual , El cavall de Troia i la petita Helena i L´ombre de Pinotxo (2014). És llicenciada en Comunicació Audiovisual per la UAB i al Col.legi de Teatre de Barcelona. www.ciacasareal.com

QUATRE ACTRIUS INDEPENDENTS i POLIFACETIQUES

Les quatre actrius, així com la directora-autora, desenvolupen la seva activitat dins del teatre independent havent coincidit en diversos muntatges, el que fa que tinguin aquesta especial química en escena.

A Cinta Moreno, és llicenciada a l´Institut del Teatre de Barcelona.  L´hem pogut veure a l´excel.lent There was a fiesta at Carnegie Hall, que s´ha estrenat recentment al mateix Teatre Tantarantana, a Groucho me enseñó su camiseta 2011 (recital musical amb textos de Manuel Vazquez Montalban-Temporada Alta), el premiat Cavalls salvatges no m´arranquen d´ací (Versus Teatre), 101.8, hi ha algú a l´altre banda? I La casa en obres (Círcol Maldà), Dues dones que canten (Teatre Lliure) i Pessoa o que a turista deve ver (Espai Brossa-La Seca). Ella també es vestuarista i qui s´ha encarregat del vestuari de les quatre actrius i la pianista a Vagas i Maleantas, i professora de tècnica vocal i cant.

A Patricia Medina, és llicenciada a l´Institut del Teatre de Barcelona. Amb nom de mítica actriu de Hollywood, que compagina la seva  activitat com actriu amb la docència, l´hem vist a L´ultima vedette del Molino , T´estimem tant, Grace, Nau Ivanow-2009i a l´espectacle per a infants Acluca els ulls, el meravellòs viatge de la Violeta i el Parpelles, de la Cia Parpelles, de la que és co-fundadora i que han editat en CD (2016). Es coordinadora de les activitats pedagògiques i professora a l´Aula d´expressió dramàtica La Caputxeta.

A Mercé Boher, ésllicenciada per l´Ínstitut del Teatre i en Comunicació Audiovisual per la UAB,l´hem vist a Esta linda la Mar-Nau Ivanow-2014, C.O.C.A-Sala La Plneta-2014, Auca del Born-Born-2013, El cas de les petúnies trepitjades, Les quatre bessones, Arturo Ui  i Republica Bananera (memorable el número musical a lo Carmen Miranda), de la Cia. La Barroca-Versus-2012, Vimbodí-versus-Praga-TNC-2011 i Offuscatio-Sala Muntaner-2009.

A Rocío Manzano l´hem pogut veure a Liliput (Projecte Margot, 2011-13), Last Christmas (Cia L´Aviador, 2013), vinculada a Nus Teatre a La Perruca-2014, Es de conya? (2012-15) i M´agrada (2013-15), amb Amagat Teatre a Contes per telèfon-2014 i a Clandestines per destí?-2015  i és l´habitual presentadora-introductora de les performances d´Assajar és de covards.

Per saber-ne més consulteu el www.facebook.com/vagasymaleantas




Text: ferranbaile@gmail.com