Quatre coristes de
quatre moments diferents de la nostra recent història, coincideixen post-mortem
en un llimb-purgatori , molt similar a un camp de reeducació forçada. Allí tractaran, entre les rutines imposades
(cadena de muntatge) i els càstigs (breus congelacions), de recordar,
sobreviure i finalment es revelaran i reivindicaran la seva condició dins
l´espectacle i dins de la historia.
Les quatre han patit una mort prematura al mateix escenari del Café Teatro
Maravillas i las quatre de la mateixa forma, la caiguda d´un focus en plena
actuació. Elles són: Cora Valiente Estrada, la llibertaria republicana
(1908-1938), Cora Vidal Mercadal (1929-1959), la noia de bé i pudorosa, Corina
García García (1956-1981), l´ exuberant discotequera, i Corette Ros Maurel
(1966-1994), la punki antisistema.
Seran declaradas vagas y maleantas, todas las que de
cualquier manera perturbaren con su
conducta la paz social o pusieran en peligro la paz social.
Així resa el text de
la llei, sorprenentment aprovada em temps de la Segona República (1933) i
heretada pel franquisme, sota el títol de Ley
sobre peligrosidad y rehabilitación social,
allargada per incloure als homosexuals. Convertida en cançó-cuplet és un
dels moments brillants de l´espectacle.
Un espectacle
magníficament mantingut per les quatre brillants actrius-cantants-ballarines (Cinta Moreno, Mercè Boher, Patricia Medina
i Rocío Manzano), acompanyadas al
piano per Cristina Martínez, que
també és a cura de la direcció musical. El text de la directora Raquel Loscos, fluctua entre moments,
idees i gags certament molt aconseguits i d´altres que es perden en una
reiterada reiteració, valgui la redundància, que en lloc de reforçar l´acció la
desvirtuen per cansament.
Un espectacle de
clara reivindicació femenina. Les dones com les coristes al llarg de la
història sempre han estat un pas o dos o més darrera dels solistes, els
protagonistes, i com elles han estat sotmeses al maltractament i l´oblit.
Un espectacle sens
dubte interessant amb idees brillants, amb una interpretació impecable, que busca
un públic amb curiositat i amb ganes de veure propostes diferents i atrevides
que trenquin amb lo convencional.
En el seu recorregut
previ l´espectacle es va poder veure, entre d´altres llocs, al Teatre Kaddish
d´El Prat de Llobregat (estrena absolut, mes de febrer) i a la Sala Trono de
Tarragona el mes de març.
UNA DRAMATURGA INQUIETA
Raquel Loscos, altrament auto dita
Pili o Mili, és una jove dramaturga, directora i actriu força activa i amb
ganes de córrer riscos, innovar, com és el cas de l´obra que ens ocupa. Fundadora
de la Companyia Teatre Estable de la Casa Real i col.laboradora habitual de la
revista digital Núvol, entre d´altres col.laboracions a la radio. Entre els
seus recents treballs escènics destaquem : (L´autoengany
com a canvi per la felicitat, Los animales de la impro (Club Capitol,
2014), El gran despropòsit (Nau
Ivanow, 2014), Assajar és de covards
(performances que es van repetint al Teatre Tantarantana els dilluns, amb
lectures de mini-textos i show musical),
i els espectacles per a infants escrits per al Teatre de Titelles La
Puntual , El cavall de Troia i la petita
Helena i L´ombre de Pinotxo
(2014). És llicenciada
en Comunicació Audiovisual per la UAB i al
Col.legi de Teatre de Barcelona. www.ciacasareal.com
QUATRE ACTRIUS INDEPENDENTS i POLIFACETIQUES
Les quatre actrius, així com la directora-autora, desenvolupen la seva activitat
dins del teatre independent havent coincidit en diversos muntatges, el que fa
que tinguin aquesta especial química en escena.
A Cinta Moreno, és llicenciada a
l´Institut del Teatre de Barcelona. L´hem pogut veure a l´excel.lent There was a fiesta at Carnegie Hall, que
s´ha estrenat recentment al mateix Teatre Tantarantana, a Groucho me enseñó su camiseta 2011 (recital musical amb textos de
Manuel Vazquez Montalban-Temporada Alta), el premiat Cavalls salvatges no m´arranquen d´ací (Versus Teatre), 101.8, hi ha algú a l´altre banda? I La casa en obres (Círcol Maldà), Dues dones que canten (Teatre Lliure) i Pessoa o que a turista deve ver (Espai Brossa-La
Seca). Ella també es vestuarista i qui s´ha encarregat del vestuari de les
quatre actrius i la pianista a Vagas i
Maleantas, i professora de tècnica vocal i cant.
A Patricia Medina, és llicenciada a
l´Institut del Teatre de Barcelona. Amb nom de mítica actriu de Hollywood, que
compagina la seva activitat com actriu
amb la docència, l´hem vist a L´ultima
vedette del Molino , T´estimem tant, Grace, Nau Ivanow-2009i a l´espectacle per a infants Acluca els ulls, el meravellòs viatge de la Violeta i el Parpelles, de la Cia
Parpelles, de la que és co-fundadora i que han editat en CD (2016). Es
coordinadora de les activitats pedagògiques i professora a l´Aula d´expressió
dramàtica La Caputxeta.
A Mercé
Boher, ésllicenciada per l´Ínstitut
del Teatre i en Comunicació Audiovisual per la UAB,l´hem vist a Esta linda la
Mar-Nau Ivanow-2014, C.O.C.A-Sala
La Plneta-2014, Auca del Born-Born-2013,
El cas de les petúnies trepitjades, Les
quatre bessones, Arturo Ui i Republica Bananera (memorable el número
musical a lo Carmen Miranda), de la Cia. La Barroca-Versus-2012, Vimbodí-versus-Praga-TNC-2011 i Offuscatio-Sala Muntaner-2009.
A Rocío Manzano l´hem pogut veure a Liliput (Projecte Margot, 2011-13), Last Christmas (Cia L´Aviador, 2013),
vinculada a Nus Teatre a La Perruca-2014,
Es de conya? (2012-15) i M´agrada (2013-15), amb Amagat Teatre a Contes per telèfon-2014 i a Clandestines per destí?-2015 i és l´habitual presentadora-introductora de
les performances d´Assajar és de covards.
Per saber-ne més consulteu el www.facebook.com/vagasymaleantas
Text: ferranbaile@gmail.com
