“Heu parlat ja massa. Massa paraules, molta palla, molta tonteria…. Com més parleu, menys clar està tot. I claredat és el que més necessiteu ara si volem salvar això. Us proposo un joc”.
S’imposaran un màxim de 500 paraules. 500 últimes paraules per solucionar les coses, per a expressar tot allò que han de dir-se l’una a l’altra.
Serà l’última oportunitat que la Cintia i la Ginebra tindran per a entendre’s, sense poder amagar-se rere les màscares del llenguatge.
Espectacle en castellà i català
La Cintia i la Ginebra tenen un projecte teatral a les mans, els ha costat molt trobar com i on dur-lo a terme. Quan tot sembla estar en marxa, l’inesperat entra en el joc i la situació es capgira. Aquest primer projecte teatral de Les Incautes parla de la comunicació i de l’expressió artística, però sobretot parla de la necessitat de perdre’s per arribar a trobar-se. Alejo Levis ha entomat la dramatúrgia i la direcció d’una peça on sura la voluntat d’obrir-se pas i de trobar una forma d’expressió pròpia d’aquestes dues amigues que s’interpreten a elles mateixes, en un exercici d’honestedat que cal valorar. El plantejament dramatúrgic es presenta com un repte i es convida al públic a participar-hi reforçant la idea de work in progres. Quantes paraules calen per defensar un projecte? La Cintia i la Ginebra podran disposar de 500 paraules cadascuna. Un repte interessant fins que, depassa’t, apareix un nou focus d’atenció. En el fons, Vale Vale Vale. Paraules les justes és un exercici metateatral que, per naïf que pugui semblar, resulta atractiu. En tot cas, estem davant una proposta simpàtica amb què Les Incautes inicien una trajectòria teatral que, tant de bo, sigui llarga i fructífera.