Van Gogh

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Jaume Garcia-Arija
Autoria:
Ever Blanchet
Direcció:
Ever Blanchet, Maria Clausó
Sinopsi:

L’actor encarna la lucidesa i la “bogeria” de Vincent Van Gogh, un artista plenament conscient del que pretén. Parla de l’amor, de la natura, de la seva preocupació per la humanitat, de la pintura i del món artístic. Alhora que ens parla d’ell, interpel·lant-se a si mateix, també ho fa amb l’espectador. Tot plegat recolzat amb una proposta de videoart inspirada en les seves obres, que proporciona una visió total i immersiva de l’espectacle.

L’acció es desenvolupa entre la crisi de Borinage, quan Van Gogh té 27 anys i unes hores abans de la seva mort, als 37 anys.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Van Gogh

10/07/2021

Metamorfosi per a un monòleg recurrent

per Marc Sabater

Van Gogh és, podríem dir, un monòleg recurrent. Jaume Garcia el va estrenar el 2002 al Versus Teatre dins del Festival Grec. Deu anys més tard, el 2012, Martí Peraferrer, el va representar al Teatre Gaudí i aquest 2021, el text d’Ever Blanchet ha tornat a la vida, de nou al Teatre Gaudí amb un Jaume Garcia Arija òbviament més gran però —espòiler— pletòric escènicament.

El text de Blanchet parteix de les Cartes a Theo, l’epistolari entre el pintor neerlandès i el seu germà que permet copsar la vida de l’artista més enllà de les seves obres per endinsar-se en les ombres de la seva existència, marcada per una salut mental fràgil que l'acabaria portant al suïcidi. No és un text críptic ni molt menys, però tampoc amable.

La peça requereix d’un espectador disposat a deixar-se portar més sensorialment que racionalment i, així, completar el puzzle que representen el text, la interpretació i un espai escènic basat en una projecció vídeo-artística immersiva per viatjar a les profunditats de la ment del pintor i, des d’allà, entendre millor la seva vida i, sobretot, la seva obra.

Igualment, Van Gogh requereix d’un actor complet i disposat a deixar de banda els convencionalismes interpretatius.  Jaume García Arija ho ha entès i respon al repte amb una solvència extraordinària, combinant magistralment veu, energia i un moviment gairebé coreogràfic. És un tòpic, sí, però l’actor sabadellenc demostra a Van Gogh una maduresa professional fora de qualsevol dubte que després d'anys damunt les taules és, també, la seva millor carta de presentació. La seva metamorfosi amb l’autor d’Els gira-sols és indubtable i proporciona, sens dubte, el millor i més perdurable d’aquest text amb tantes vides.