Ventura

Teatre

informació obra


Intèrprets:
David Planas, Meritxell Yanes
Escenografia:
Art estudi
Vestuari:
Carme Puigdevall i Plantés
So:
Salvador Garcia
Sinopsi:

Història de dues dones que són moltes: la Maria, casada amb un metge de Celrà amb dos fills, i la Teresa, que duu tota la vida dedicada al germà assegut en una cadira de rodes. I si... Quantes vegades ens demanem què hauria passat si les coses fossin diferents? Però no hi ha camí enrere. L’autèntica ventura és omplir els silencis de l’aventura vital amb l’alegria de les paraules. David Planas i Meritxell Yanes, dos habituals del festival en altres companyies, ens conviden ara a entrar a la seva vivenda real, la casa noucentista de Can Pagans, perquè en vivim la memòria amb l’eco d’aquestes històries. Teatre vivencial per a 25 espectadors per sessió. Una experiència diferent.

Crítica: Ventura

15/10/2017

De motxilles i atzar

per Núria Cañamares

Primer va aparèixer l’espai, Can Pagans, la casa noucentista de Celrà on viuen la parella d’actors David Planas i Meritxell Yanes. Atrets per les possibilitats escèniques de l’edifici –i, sortosament, amb l’entusiasta beneplàcit dels propietaris– van reunir l’equip artístic, amb Víctor Muñoz a la direcció, per fer possible aquesta singular creació.

Va ser aleshores quan va arribar el text, una drama a quatre veus de Cristina Clemente sobre les decisions que es prenen a la vida, les que ja vénen donades i l’atzar. Una gestió de motxilles, present i destí vital que cadascú afronta com bonament pot d’acord amb els seus valors i sentiments. I l’acceptació que no es pot tirar enrere, però sí imaginar-se què hauria passat si... Una aposta potent capaç d’emocionar amb els silencis i la paraula i que demana un extra de concentració per lligar tots els caps que es presenten fragmentats.

Planas i Yanes interpreten els diferents personatges en un admirable treball de fregolisme escena rere escena. Amb un públic reduït d’unes 25 persones, la proximitat amb l’acció és absoluta. I com ho fan els personatges, els espectadors també canvien d’estança, amb la sensació de trobar-se a dins de la història. Això sí, també amb la tranquil·litat de la invisibilitat. La veracitat dels escenaris –amb decorat propi–, de la interpretació i del relat –la vida mateixa, amb els seus girs inesperats– situa la proposta a mig camí entre el site specific, el microteatre i el llargmetratge, un nou format que porta les arts escèniques fins a l’extrem més vivencial.

‘Ventura’ té el niu a Can Pagans, però té ales per portar arreu aquesta punyent història de circumstàncies. L’encert en les localitzacions és determinant per no perdre en el trasllat ni una engruna de la realitat que traspua. Fins ara ha reeixit a La Pedrera, on es va poder veure al darrer Festival Grec, i en altres ubicacions, entre les quals la Sala Trono de Tarragona i Can Trinxeria d’Olot. Recentment ha fet parada a la Fira Mediterrània de Manresa, al Casal Familiar Recreatiu Els Carlins, un equipament carregat d’història que s’ha emmotllat perfectament als requeriments de la dramatúrgia.

Fins el 23 de novembre l’espectacle torna al seu punt d’origen, Celrà, programat per tercer any consecutiu pel Temporada Alta d’ençà de la seva estrena. Una ocasió immillorable per (re)descobrir l’obra.