Viatge en el temps 7080 (i 2 peces més)

informació obra



Companyia:
AHNSOOYOUNG COMPANY
Producció:
AHNSOOYOUNG COMPANY
Coreografia:
Ahn Soo-young
Il·luminació:
Choi Jae-ho
Vestuari:
Seo Jun-hyung, Bae Kyeong-sul
Intèrprets:
Kim Gyu-jin, Shin Chae-long, Lee Dae-ho, Shin Won-min, Yang Seung-kwan, Ahn Soo-young, Choi Byeong-hun, Jo Ju-yeong
Sinopsi:

Una renovadora companyia coreana ha aconseguit atreure l’atenció de tota mena de públics, en especial dels joves, amb una barreja de dansa contemporània i hip-hop. A Barcelona, mostren algunes de les coreografies que els han fet famosos.

No és casual la forta empremta del hip-hop en les coreografies d’aquesta formació, ja que el seu creador, Ahn Soo-young, va començar la seva carrera com a street dancer abans de crear la seva pròpia companyia i triomfar al seu país i a Europa amb El llac dels cignes, una peça que veurem al Grec i en la qual introdueix un missatge mediambiental mostrant uns cignes que, entre asfalt i gratacels, busquen unes llars que els han estat arrabassades. Txaikovski i el break dance es donen la mà en una peça que és de les més conegudes de la companyia juntament amb Viatge en el temps 7080. Aquesta segona coreografia, que també veurem a Barcelona, ens transporta als anys setanta i vuitanta mitjançant la dansa, les músiques i els costums d’una època en què Corea del Sud vivia freqüents disturbis i protestes. El programa inclou també la peça Abans de morir - Segona història, una invitació als joves d’avui a pensar en el significat de la vida a partir de l’assumpció d’una mort imminent.

Viatge en el temps 7080 (Durada: 30 minuts)

Abans de morir - Segona història (Durada: 10 minuts)

El llac dels cignes (Durada: 27 minuts). 

Crítica: Viatge en el temps 7080 (i 2 peces més)

16/07/2014

Una companyia que captiva per la seva joventut i entusiasme, amb un programa fàcil de digerir però d'oblit ràpid.

per Montse Otzet

A la companyia coreana tot és jove: la seva formació que data del 2013, les seves coreografies creades uns dos anys abans i els seus intèrprets, la joventut dels quals connecta directament amb el públic més jove sense deixar de banda el més madur. Fet que es va fer evident pels aplaudiments i l’entusiasme que els assistents va dedicar al grup.

Sens dubte la joventut i el mateix entusiasme en què ballen els set intèrprets, entre els quals es troba el director i coreògraf de totes les obres, AHN Soo-young, captiva des de l’iniciï de l’espectacle, que reuneix diferents formes d’expressió: des de dansa urbana com break dance, dansa contemporània i hip hop, fins a alguna que una altra tombarella i equilibris, propis de la gimnàstica i de les arts marcials. La companyia desprèn un aire d’innocència i dedicació que els converteix en simpàtics comunicadors.

Però una cosa és el que he dit i una altra són les tres peces que van presentar, creades amb una dansa contemporània que a nosaltres ja ens resulta antiga, pel simple fet que a Europa era innovadora fa unes quatre dècades, i amb una street dance excessivament robotitzada que no té la frescor i l’espontaneïtat que la caracteritza.

Viatge en el temps 7080, com el títol ho indica és un recorregut pels temps de la Corea, repressiva, dels anys setanta i vuitanta. Amb intervencions curtes de solos, duos o evolucions de grup, els ballarins es mouen al ritme de música pop coreana i de ritmes que en determinats moments ens traslladen a l’ambient de discoteca fashion. Un encertat i determinant joc de llums serà també present en les dues altres coreografies.

Abans de morir – segona història mostra l’angoixa i la solemnitat en què un personatge, amb una màscara antigàs, assumeix que morirà en acabar l’obra. AHN Soo-young fa una ajustada interpretació del protagonista i arriba a crear imatges de tendresa com són el moment en que, de forma curosa, es desprèn de l’americana i de les sabates.

Si una no ha llegit el programa de mà i veu El llac dels cignes, anunciada com a obra puntal, creu que està observant un centre d’epilèptics i trastocats, en lloc de què descriu el programa: un paisatge urbà per on uns cignes es veuen obligats a transitar a causa de la desaparició de la naturalesa. Paròdies estripades, bromes fàcils i d’altres més recurrents, fan que la peça sigui de consum lleuger però de ràpid d’oblit.