Una renovadora companyia coreana ha aconseguit atreure l’atenció de tota mena de públics, en especial dels joves, amb una barreja de dansa contemporània i hip-hop. A Barcelona, mostren algunes de les coreografies que els han fet famosos.
No és casual la forta empremta del hip-hop en les coreografies d’aquesta formació, ja que el seu creador, Ahn Soo-young, va començar la seva carrera com a street dancer abans de crear la seva pròpia companyia i triomfar al seu país i a Europa amb El llac dels cignes, una peça que veurem al Grec i en la qual introdueix un missatge mediambiental mostrant uns cignes que, entre asfalt i gratacels, busquen unes llars que els han estat arrabassades. Txaikovski i el break dance es donen la mà en una peça que és de les més conegudes de la companyia juntament amb Viatge en el temps 7080. Aquesta segona coreografia, que també veurem a Barcelona, ens transporta als anys setanta i vuitanta mitjançant la dansa, les músiques i els costums d’una època en què Corea del Sud vivia freqüents disturbis i protestes. El programa inclou també la peça Abans de morir - Segona història, una invitació als joves d’avui a pensar en el significat de la vida a partir de l’assumpció d’una mort imminent.
Viatge en el temps 7080 (Durada: 30 minuts)
Abans de morir - Segona història (Durada: 10 minuts)
El llac dels cignes (Durada: 27 minuts).
Desconcerta la programació d'aquesta peça en aquest Festival Grec de Barcelona 2014, l'edició que havia situat la dansa en el rànquing del bo i millor. No pas per la seva aposta per fusionar hip hop i contemporània. Més aviat perquè vol acontentar tothom, sense aprofundir en res. Precedit per un èxit absolut entre la gent jove del seu país, Corea del Sud, tal i com s'explica en el programa de mà, haurien també pogut advertir que el llenguatge coreogràfic és molt innocent; la suposada simbiosi d'estils, senzillament una intenció; el context narratiu només queda relativament dibuixat en la segona peça; i que no hi ha cap oportunitat de veure uns ballarins que s'endevinen excel·lents però que no tenen cap opció de lluir-se tal i com està plantejat el joc aquest.
Encara més: és modernitat o senzillament una relliscada? Perquè per un moment va semblar que aquesta peça havia arribat a Barcelona de la mà d'entusiastes, però no pas a través del sedàs d'un bon control de qualitat. Qualsevol grup de hip hop de la ciutat -i no cal pensar en els grans noms - és capaç de bastir una profunditat gestual infinitament més complexa que no pas la de l'Ahnsooyoung Company. I això sense referir-nos a l'absurda reinterpretació del "Llac dels Cignes" amb que van tancar la vetllada i que per tenir de tot, fins i tot insinua una certa homofòbia. Sincerament: feia anys que no desconnectava tan profundament en un teatre i se'm fa difícil entendre que una peça així hagi aterrat al Festival.
