Vincles

informació obra



Autor:
Sebastià Jordà
Producció:
Circ Bover
Intèrprets:
Camille Sola, Guillaume Peudon, Gràcia Moragues, Mateu Canyelles
Escenografia:
Pau Caracuel
Vestuari:
Steffi Knabe
Il·luminació:
Pau Caracuel
Companyia:
Teatro Necessario, Mattatoio Sospeso
Sinopsi:

Espectacle per a tots els públics d’aquesta companyia balear que combina el circ amb la música en directe, el teatre i la dansa, i amb el qual celebra els seus 10 anys d’existència. A partir d'un senzill element escènic primari i essencial ―les canyes de bambú― transmet tota l'elegància i la sofisticació de les arts circenses i modela les emocions de l’audiència, al temps que fa gala d’una gran complexitat tècnica i artística.

Crítica: Vincles

13/04/2016

Espectacular exercici circense de carrer, amb un element en contínua evolució

per Jordi Bordes

Hi ha la força i l'equilibri del circ però tambése sap vestir la peça amb un element quasi totèmic que va transformant-se a gran velocitat amb l'habilitat dels acròbates que el modelen i un bri dramatíurgic amb tres personatges màgics i un que frega l'antagònicper antiheroi, amb un cert toc de clown que es deixa molt encertadament només intuït. L'estructura de canyes de bambú remet a espectacles de Jordi Galí, com per exemple Abscisse, (ell, en realitat, els construeix davant del públic per deixar-lo exposat, al contrari que la gent de circ Bover). Al Trapezi es va estrenar l'any passat un treball d'una sola artista, ..., en què també hi havia aquesta dualitat entre acrobàcia i muntatge, per cert.

El risc de Bover és molt més elevat perquè s'atreveixen a practicar exercicis de pal xinés amb punts de suport molt inestables (l'aguanten els propis companys). O fan un número de cordes, mantenint l'estrucutra torta perquè la verticalitat caigui fora del triangle més estable. Són jocs en els que es necessita una gran concentració i compenetració de moviments de tots els components. L'encett és que, com ho tenen tant après, ho fan fàcil, com si fos un joc. Tambgé hi ha jocs de terra i  equilibris de mà a mà. Hi ha, doncs, una pensada dramat´rugia per no esgotar amb els elements i anar canviant el centre d'atenció de l'espectacle que, ja de per sí, és molt dinàmic. Les músiques acompanyes les accions i, sense final rodó, s'allarguen tant com necessiten els artistes. Segurament, lluïria molt més arrodonint coreografies o amb música en directe però això, avui, és pensar en espectacles d'una ambició impagable lamentablement. Bon treball, amb tocs d'humor, que renoven la sèrie d'equilibris de pal xinès i mà a mà amb una certa fantasia i fent que l'acció sigui molt distreta.