¿Quan va aparèixer el concepte bruixa associat a la possessió diabòlica? ¿Per què sols es va produir aquest fenomen en uns llocs determinats i no en altres?. El 1424 es publica a Les valls d´Àneu la primera llei europea sobre el delicte de la bruixeria i Catalunya es converteix, fins al segle XVII, en un dels territoris europeus on la cacera es més activa. ¿Què va passar realment durant la cacera de bruixes a Catalunya, localitzada a poblacions del Pallars i de les Valls d´Andorra? ¿Per què va començar i per què es va estendre a altres llocs d´Europa?. ¿Quins eren els contextos socials i geogràfics dels llocs on es van viure amb major intensitat?. Aquesta situació va durar 300 anys.
L´historiador Jan Vilanova ha estudiat a fons el tema, fins el punt de convertir-lo en el seu Treball Final de Grau. En la seva faceta de dramaturg va decidir portar-lo a l´escenari amb l´ajut de la directora Alícia Gorina i la producció del Teatre Nacional de Catalunya.
Teatre documental que ens il·lustra d´aquells terribles fets que van passar a finals de l´edat mitja i que van tenir com a víctimes preferentment dones. Van ser culpabilitzades, torturades i executades, sense cap possibilitat de poder provar la seva innocència.
L´espectacle
La dramatització està basada en 42 documents reals, la majoria de diversos processos judicials, que ens conviden a fer una mirada històrica sobre els fets, desmuntant creences, prejudicis i fantasies populars. Tot comença en els laboratoris on sis científiques ordenen i comenten els documents sobre el tema. Ho fan en un llenguatge tècnic, científic, asèptic i neutre. Més endavant les mateixes actrius s´aniran transformant en les dones culpabilitzades fruit d´una persecució popular, en els prohoms i batlles de la zona que donaran vistiplau als judicis, en els seus jutges i en el seus botxins.
El llenguatge neutre de les científiques, anirà donant pas al visceral acusador, al fred judicial i notarial i al crit de la desesperació, el dolor i les supliques de les víctimes. Un gran treball de les sis reconegudes actrius de diverses edats: Mónica Almirall Batet, Lurdes Barba, Queralt Casasayas, Mia Esteve, Montse Esteve i Tai Fati.
Notable la direcció d´Alícia Gorina que dosifica aquest “in crescendo” (documentació, exposició dels fets, culpabilització, tortura, confessió, execució). La escena col·loquial a la fonda, desprès de l´execució pública (brutal per lo quotidiana), ens condueix a un impactant imatge abans del fosc final.
Les taules i mobiliari blanc i fred del laboratori, van prenent color de fusta (la presencia del fum evoca la foguera) i el vestuari de les actrius s´omple de túniques negres i peus descalços cremats per les brases. Notable escenografia de Max Glaenzel i Silvia Delagneau, qui també es responsable del vestuari. Destaca també l´espai sonor de cops secs i sòrdida persistència de Guillem Rodríguez i l´apartat de moviment i caracterització, Riikka Laakso i Àngels Salinas, respectivament.
El contexte històric i els símils actuals
Marc temporal de cent cinquanta anys, entre els segles XV i XVI i fins el primer terç dels segle XVII. Poblacions rurals, aïllades, en que les persones vivien en un context social molt complicat, precarietat i misèria, analfabetisme, collites minses, infermetats, moltes desgracies que no entenien. Prejudicis religiosos, creença en els fets para normals i en la presència del diable personalitzat pel boc, mascle de la cabra. Era fàcil personalitzar les desgracies en alguna veïna-veí i demonitzar-la, associant-les a una convivència amb el diable. Els tribunals eren seglars majoritàriament. Si bé l’església, ni el principal poder polític, no hi participava, tampoc condemnava els fets. El 1623 tan el poder real com els dels bisbes van parar aquests processos que ja s´havien sortit de mare.
Vist amb ulls actuals
Fet que ara estaria considerat com a violència de gènere, tota vegada que la gran majoria de les persones executades eren dones. Les fake-news que circulen per les reds socials, demonitzen persones, entitats, falsegen realitats, traeixen intencionadament la veritat i transmeten odi. Aquest odi s´ha traduït en molts casos en atemptats, execucions i persecucions socials. L´escriptor Salman Rushdie (Los versos satánicos), des del fanatisme religiós islàmic se´l condemna a mort i se l´obliga a una vida amagada i sempre en perill. L´atemptat contra la revista humorística francesa Charlie Hebdo (Alà no potser caricaturitzat)....
L´autor
Jan Vilanova Claudín (Andorra, 1982), és graduat en Història per la Universitat de Barcelona. Ha estudiat cinema a l´ESCAC i es membre fundador de la companyia Sixto Paz, de la que va formar part fins el 2019. En la major part dels projectes va treballar com a dramaturg i també com ajudant de direcció i productor. Com a autor ha estrenat Bruno&Jan (&Albert) estrenat a El Maldà-2015, hISTORIA (Premi Crítica Serra d´Or. Estrenat a la Sala Beckett, 2016), Dybbuk (esperit maligne. El Maldà, 2016), , Así bailan las putas (Teatre Principal de Palma, 2017), Somriu (2018, lectura dramatitzada, Teatre Costa Brava sud), Oscuridad (Sala Intempérie de Madrid, 2019) i El més bonic que podem fer (Fundació Joan Brossa, 2020). Combina la feina de muntador audiovisual amb l´escriptura de textos dramàtics per a teatre i la docència en escriptura dramàtica.
Per treballar el text d´aquesta obra ha consultat preferentment l´obra de Pau Castell i Granados, La caza de brujas en Cataluña: un estado de la cuestión-2018, La persecució senyorial de la bruixeria al Pallars: un procés contra bruixes i bruixots a la Vall Fosca (1548) i Origens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segle XV i XVI)-tesi doctoral-2014. Teresa Vinyoles i Pau Castell. Llevadores, guaridores i fetilleres. Exemples de sabersi pràctiques femenines a la Catalunya Medieval-2013-2014
Han estat molt importants també les converses i aportacions de Laurent Gallardo, professor de la Universitat de Grenoble, traductor vinculat a la dramatúrgia catalana. Ha escrit el pròleg del llibre amb el text teatral, publicat pel TNC i que es pot aconseguir al vestíbul del teatre.
Un altre llibre recomanable sobre el tema es el de Brian P. Levak. La caza de brujas en la Europa moderna- 1995
La directora
Àlicia Gorina, es llicenciada en Dramatúrgia i Direcció per l’Institut del Teatre de Barcelona (premi extraordinari 2008) i graduada en interpretació, veu i cos pel Col·legi de Teatre de Barcelona. Ha cursat el Postgrau de Teatre i Educació a l’Institut del Teatre (2013-2015). Des del 2005 ha dirigit prop de vint espectacles i lectures dramatitzades dels que destaquem Aquell dia tèrbol que vaig sortir d’un cinema de l’Eixample i vaig decidir convertir-me en un om (les Verges suicides, vint anys més tard), d’Eleonora Herder (Teatre Lliure, 2021); Solitud de Víctor Català (Teatre Nacional de Catalunya 2020, nominada a la Millor Direcció, Espectacle, Actriu, Il·luminiació i Vestuari als Premis de la Crítica 2020); Blasted de Sarah Kane (Festival Temporada Alta 2017 i Teatre Nacional de Catalunya 2018), nominat els Premis Butaca com a millor espectacle, direcció i actor; Watching Peeping Tom d’autoria pròpia (Festival Temporada Alta 2014, La Seca Espai Brossa 2016, Sala Atrium 2017, Teatre Lliure 2018) que ha estat nominat a millor espectacle de petit format als Premis Butaca 2016. Des de l’any 2001 treballa al Teatre Lliure on ha estat acomodadora, taquillera, telefonista, atenció al públic, relacions públiques, secretària i des del 2016 és Responsable del Programa Educatiu. www.aliciagorina.com
Pròxims esdeveniments per completar les representacions
Col.loqui postfunció moderat per Marta Marin-Dòmine, escriptora-investigadora-documentalista-traductora, catalano-canadenca. Divendres 11.
Funció accessible, audiodescripció, subtitulació al català, bucle magnètic, so amplificat individual i visita tàctil. Dijous 24.
Text : ferranbaile@gmail.com
