Espectacle de circ lúdic i imaginatiu que combina el mà a mà, l'acrobàcia i les contorsions. Un trio d'acròbates-ornitòlegs es converteix, d'una manera senzilla i divertida, en un reguitzell d'ocells diversos. Aquests mestres de l'aire, plens de vida, impredictibles i amb una forta personalitat, qüestionen la nostra curiosa forma de vida, els nostres comportaments, les nostres interaccions i els nostres somnis. I tu, què prefereixes: veure un ocell volar o ser l'ocell que vola?
1+(1+1) va ser una de les petites sorpreses de Fira tàrrega del 2019. Ara, tornen amb una peça una mica més tancada. La seva habilitat acrobàtica que, en l'anterior proposta es resumia pel plaer de passejar pretén construir una dramatúrgia sobre uns ornitòlegs i les seves dèries i l'exuberància dels ocells i la seva peripècia per a extendre l'espècie.
Els actors, tant frescos i espontanis en El caminar, ara estan subjectes a una trama carregosa i bastant gratuïta. És una llàstima perquè el trio segueix presentant peces aèries espectaculars i, quan el vestuari no els escanya, expressen la seva naturalitat empàticament. Wazo és una sèrie de quadres inspirats en el món dels ocells i els especialistes que els observen científicament. Els rètols insinuen cada temàtica a desenvolupar tot seguit. Ara, es percep diferències entre el trio: Dos, sovint, s'amaguen sota de la tarima per canviar-se; el tercer ho fa en un racó de l'escena. És un gest poc important però que insinua una diferència i que sobrevola aquest contrast també coreogràfic entre la parella i el tercer en discòrdia, una mena d'antagònic que trenca el codi sense que s'expliciti el criteri.
La peça agafa volada quan tots tres treballen junts, siguin per realitzar una acrobàcia conjunta com per bastir l'ocell d'àmplies ales final. Un trio funciona quan tots van a una. O, si es decideix que han d'anar a deshora (extrem complicat en un exercici d'habilitat acrobàtica) cal donar-ne les claus amb molta evidència. Els tres acròbates no són actors i cauen en el mal del circ (a diferència de la contenció de les dues noies d'Amal, o de Joan Català a Idiòfona) de la sobregesticulació.
La for+ça del trio 1+(1+1) és que tres cossos de pes i alçada molt diferent conflueixin en una mateixa acrobàcia, que s'expliquin el que vulguin de manera consensuada i coherent. si és una història o una situació, correcte. Però no poden perdre per a res l'aire de conjunt divers que ha sabut com equilibrar les tres presències, escoltar-se i donar-se focus els uns als altres, amb generositat. si això no es produeix (com en aquesta proposta), la perdigonada fereix l'ala irremissiblement.
