Amal

Circ

informació obra


Intèrprets:
Laia Gómez, Ona Vives
Vestuari:
Carles Pijuan
Escenografia:
Carles Pijuan
Il·luminació:
Anjos Fernández
Composició musical:
Òscar Roig
Autoria:
Carles Pijuan, Emiliano Pardo, Enric Blasi
Companyia:
La Baldufa
Sinopsi:

Una noia fuig de la misèria de la seva terra i emprèn un periple cap a un lloc desconegut. Què t’emportes de casa teva quan saps que mai més hi podràs tornar? Espectacle de teatre amb tècniques de circ, on, per primer cop, els integrants de la companyia no són els actors protagonistes.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Amal

12/09/2023

La Baldufa cedeix un llençament

per Jordi Bordes

La companyia La Baldufa, creada al 1996, té una llarga trajectòria. Si generalment parteix d'adaptacions de contes, amb els anys s'ha anat atrevint a la creació, envaint camps que anaven més enllà del teatre, com pot ser el clown (Bye Bye Confetti), el gest (La faula de l'esquirol) o, fins i tot, la dansa contemporània (Imperfect). Fins ara, cada espectacle era un repte que ells mateixos resolien a escena. A Amal, en canvi, s'ha deixat que siguin les acròbates Laia Gómez, Ona Vives les que pugin a escena i expliquin, una nova història d'exili (Fugit, Alter), de topar-se amb les portes tancades d'Europa (Migrare) i d'acabar trobant algú amb qui refer la vida (La casa més petita). El mèrit d'aquest muntatge és que s'expliquen els diversos episodis de l'emotiva hstòria a partir de números acrobàcies sigui gronxant-se, baixant pel pal xinès (reconvertit en fanal del carrer) o executant equilibris de mà a mà entre les dues components o salts acrobàtics.

La peça té una evident potència cap a la sororitat: la capacitat de posar-se en el lloc de l'altra supera qualsevol desconfiança. El text, mínim, emergeix de la veu en off que es poden llegir també als sobretítols (en diferents idiomes a Tàrrega). En la creació de la història cal celebrar la contenció interpretativa (són habituals els excessos de gesticulació de molts intèrprets de circ quan fan un personatge que, volent donar més valor a la rèplica, acaben diluint-la) i una construcció dramatúrgica intel·ligent del flaixback.

Amal és, per sobre de tot, una peça feta per celebrar la generositat i per descobrir l'altre. És un viatge en un espai escènic que es transforma (recorda les maquetes dels Titelles de Lleida, amb fustes i angles per tot arreu que van arrodonint la proposta escènica, sempre a favor d'explicar la història i de sorprendre els espectadors) amb els mínims canvis però amb una eficàcia considerable.