Una atmosfera íntima. Una mena de 'jardin d’hivern'
Durant la seva carrera creativa, Angelin Preljocaj ha gaudit inspirant-se en una àmplia gamma de fonts, incloses les arts visuals, la literatura, la música, la política i la religió, desafiant constantment el cos i el moviment a partir de l’observació del món i la societat.
El coreògraf fa regularment de la música el pilar central dels seus treballs, i en aquesta ocasió el punt de partida és una partitura de Franz Schubert: el Viatge d’hivern (Winterreise): una obra mestra per a veu i piano que integra 24 cançons compostes a partir dels poemes de Wilhelm Müller l’any 1824.
Els lieder del Winterreise creen una atmosfera íntima a la manera d’un viatge per la vida mateixa. Una mena de jardin d’hiver, però en el qual també es poden veure les properes estacions.
Dotze ballarins expressen les diverses facetes de la personalitat i els estats d’ànim d’aquest personatge al límit del món. Amb aquesta creació, estrenada al Teatro alla Scala de Milà al gener de 2019, el gest i el vocabulari de Preljocaj amplifiquen l’emoció d’aquest gran cicle de Schubert.
El desamor, temàtica a la qual està dedicada la cantata “Viatge d’hivern” (‘Winterreise’) de Franz Schubert, és un meandre de temps en suspensió on es marceix la flor de l’esperança. L’anunci d’una mort que, en mans d’un especulador, podria esdevenir el fantasiós anunci d’una altra cosa (millor) a esdevenir; però que filtrat pel realisme del coreògraf Angelin Preljocaj se situa ben a prop de la veritat: l’inevitable.
Tres plànols se superposen en l’obra Winterreise, presentada al Liceu de Barcelona...
Pots seguir lleguint la crítica a El temps de les Arts