Xinxulina i el Rossinyol de la Xina La Canica Teatro

Familiar

informació obra


Sinopsi:

L’emperador de la Xina. La seva filla, la princesa Xinxulina. Un palau de porcellana fina. I un rossinyol que trina. En la recerca d’un estrany ocell anomenat Rossinyol Blau, aniran descobrint els anhels i els neguits dels humils habitants del seu vast imperi.

Fundada el 2005, l'integren professionals provinents de les arts plàstiques, el teatre, la dansa i la música. Els seus espectacles de caràcter multidisciplinari compten amb una entusiasta acollida per part del públic i els programadors culturals. La Canica desenvolupa un llenguatge escènic propi creant un espai de trobada entre els titelles i el teatre, entre el cos i els objectes. Infantil i familiar.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Xinxulina i el Rossinyol de la Xina La Canica Teatro

11/04/2024

Les metàfores... xineses

per Jordi Bordes

La poètica oriental és lenta, precisa i concisa. Es tracta de fer un relat oral, en què el mínim gest guanya transcendència, en què un mateix element (una porcellana xinesa, per exemple) es converteix en objectes diferents. La llàstima és que aquest preciós treball de Marta Barrera no para d'aportar elements per narrar un conte màgic i iniciàtic, en què una princesa de l'emperador de la Xina li ensenyarà a ballar i, potser sense adonar-se, a despendre's de tot per abastar la felicitat.

El treball de La Canica teatro juga excessivament amb l'attrezzo i, en certa coreografia, però obvia l'essència d'explicar amb el mínim. També és cert que la traducció de la Sonatina La princesa està triste de Rubén Darío, ara apareix molt desmanegada. No se la reconeix. I era una bona idea que hi hagués un vincle entre l'univers oriental xinesa amb un deix romàntic d'un poeta nicaragüenc. L'art del teatre permet aproximar mons que, aparentment estan distants en el temps i l'espai.

Oriol Broggi és un mestre en masegar el ritme lent i disposar d'uns elements mínims a l'escena. Ho va fer en l'èpica L'orfe del clan dels Zhao. O en la profunda El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk (amb una coreografia de Marina Mascarell). També en dramatúrgia per a tots els públics hi ha peces com Hai, la pescadora de somnis. Giramagic també va presentar l'edició passada de la Mostra d'Igualada Kariguri, una peça que sintonitza amb la d'estètica xinesa, però que es desplega en sorpreses i en donar múltiples codis als elements de l'escena. El menys és més és el que acaba magnetitzant, no pas un desplegable (generós, però simplement expositiu) que li treu la potència del ritual.