Zona Franca

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Lluís Marco , Pau Vinyals, Olga Hueso, Eva Diago
Traducció:
Jordi Casanovas
Producció:
Sala Muntaner
Sinopsi:

"Zona Franca" és un text entranyable, divertit i preocupant. La seva capacitat per mostrar amb lucidesa i espontaneïtat la vessant ridícula de la suposada severa organització laboral aporta aire fresc a un teatre que no sempre pot deslligar-se dels tòpics i prejudicis.

Això és una comèdia intel·ligent que permet establir una mirada crítica a la societat actual. Quan Desola va escriure l’obra, pensava en l’absència de feina pels joves en la dècada dels noranta. Considerant la situació que vivim actualment, no ha perdut la seva actualitat.

Un home a punt de jubilar-se, el senyor Mañé, té cinc dies per instruir al seu jove aprenent, el Nin. Li ha d'ensenyar com ha d'encarregar-se del magatzem pel que ha vetllat durant més de vint-i-nou anys. Però el Nin farà que s’adoni que aquella feina que semblava normal i corrent té alguna cosa estranya, doncs no hi ha res a dins del magatzem ni tampoc sembla que s'hi acosti cap camió a descarregar-hi material.

Crítica: Zona Franca

04/11/2015

Filosofia de vida

per Núria Cañamares

Sovint la frenètica vida diària fa que no ens aturem el temps suficient per pensar què coi estem fent. Seguim uns horaris, unes obligacions i unes rutines de manera automàtica. Les coses són com són i, com que sempre han estat així, ni ens plantegem que podrien ser diferents. Actuem per inèrcia. Però, què passa quan de sobte ens espetega un imprevist revelador? Som capaços de detectar-lo i adaptar-nos a la nova situació?

Al protagonista de ‘Zona Franca’, el Senyor Mañé, li passa una mica això. Després de 29 anys treballant en un magatzem li toca prejubilar-se per problemes d’artrosi i passar el relleu d’encarregat al Nin, un jove amb moltes ganes d’aprendre i introduir-se d’una vegada per totes al difícil món laboral. El públic presenciarà els cinc dies d’instrucció, una setmana de feina que farà sortir a la llum el caràcter i les motivacions vitals dels dos personatges.

L’obra treu punta amb humor intel·ligent al xoc generacional i la dinàmica de treball del magatzem. La buidor de l’escenografia –presidida per tres encertats elements: l’escriptori de l’encarregat, la màquina de fitxar i un rellotge que esmicola lentament el temps– deixa espai per veure créixer uns treballadors que, malgrat que es troben a extrem i extrem de la seva etapa laboral, es debaten sobre la mateixa gran pregunta: “Treballem per viure o bé vivim per treballar?”.

L’absurditat i patetisme de la història no cauen ni el dramatisme ni en la comèdia a tot preu. L’espectacle troba la fina línia que desplega l’assumpte dibuixant un somriure constant a l’espectador, a vegades portant-lo a la franca riallada, a vegades a la constatació de la crua realitat.

L’hora i quart de representació passa volant, amb unes transicions ben resoltes i uns personatges coherents que Lluís Marco i Pau Vinyals claven en la interpretació. La introducció de continus elements en joc dinamitza divertidament la trama, alhora que construeix tota una filosofia que ens ha de fer reflexionar. Bon teatre nutritiu.