73 raons per deixar-te

Musical

informació obra


Autoria:
Jordi Cornudella, Witold Gombrowicz
Composició musical:
Jordi Cornudella
Text:
Guillem Clua
Intèrprets:
Abel Folk/ Àlex Casanovas, Mercè Martínez , Mone Teruel , Marc Pujol
Direcció Musical:
Andreu Gallén
Producció:
Focus, Bitò Produccions
Companyia:
cia Teatrebrik
Sinopsi:

La Mercè i en Toni fa tres anys que estan junts. Van tenir un enamorament de focs artificials, un “flechazo”, i malgrat les seves diferències, tot indicava que serien una parella ideal. Però no ha estat així. La seva relació no ha funcionat i quan els veiem per primer cop, s’estan tirant els plats pel cap. L’amor incondicional s’ha convertit en odi, les virtuts en defectes i els motius per deixar-se es multipliquen fins a arribar a setanta-tres. 

Tots dos es veuen obligats a començar una nova vida separats. Això sí, per tirar endavant no estaran sols: compten amb el suport dels respectius consogres. El pare de la Mercè i la mare d’en Toni no se suporten des del primer dia que es van conèixer, però la separació dels seus fills els obligarà a acostar-se i portarà la seva relació familiar al límit. 

De la mà d’aquests personatges, descobrirem la història d’amor dels joves, des de l’enamorament inicial fins a la ruptura, passant per la convivència, les discussions i el dia a dia que mai no surt a les pel·lícules. Tots quatre es veuran obligats a reflexionar sobre l’amor, el desamor, el pas del temps i el valor de les segones oportunitats.

L’amor està condemnat a extingir-se? Totes les relacions tenen data de caducitat? Si és així, de què serveix la felicitat si al final sempre acabem sols? 73 raons per deixar-te, el Musical aborda totes aquestes preguntes en un musical que ens farà riure i somriure, però també plorar... i on el concepte de final feliç potser no és el que ens esperem d’una comèdia romàntica.

Crítica: 73 raons per deixar-te

30/11/2015

7 raons per anar.la a veure

per Pep Vila

La primera: transmet vitalitat i entussiasme; segona: Mercè Martínez està esplèndida, en cadascun dels seus registres; tercera: Abel Folk i Mone Teruel, en segon pla, donen consistència en els moments en què el text afluixa; quarta: hi ha un parell de seqüències reeixides, com ara la del metro; quarta: en la primera part provoca somriures (més que riatlles); cinquena: en la segona, el gir argumental també arrenca algun que altra plor a la sala; sisena: ideal per veure.la un dissabte d'una freda tarda d'hivern. Setena: transmet vitalitat i entussiasme...ai no! que aquesta ja l'he dit! Pel que fa a la resta, era difícil repetir l'èxit del "T'estimo ets perfecte..." per què no té la frescura que tenia aquella i s'epserava més de Guillem Clua. La història és amable, però també  massa previsible, fins i tot al endinsar.se en el tó dramàtic de la represa i l'escenografía és uina mica precària. Tot plegat, l'espectacle entretè però falten unes quantes raons per què pugui mantenir.se a la retina.

 

Trivial