88 infinits

informació obra



Companyia:
Arnau Vilardebò
Intèrprets:
Arnau Vilardebò
Sinopsi:

Teatre, mitología i astronomía es donen la mà, amb l´actuació d´un mestre de l'escena com és l´Arnau Vilardebó sota la fascinant bòveda celeste i els atinats comentaris de l´astrònom Albert Pla.

Veniu a disfrutar de les històries mitològiques de les constel·lacions del cel.  Mitologia sèria. És a dir irònica. Obriu el ulls a una nova percepció de la nit. Amb molt d'humor! I amb la gran espectacularitat del Planetari.

Un espectacle a descobrir dirigit a un ample ventall de públic.

Crítica: 88 infinits

29/01/2014

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Ferran Baile

UNA LLIÇÓ DE TEATRE, ASTRONOMIA i HUMOR

Arnau Vilardebó amb l´astrònom Albert Plà, ens ofereixen un fascinant, divertit i instructiu viatge per les constel.lacions dins d´un acollidor Planetari.

Un espectacle teatral-mitològic-científic, original i engrescador que es beneficia de la proximitat, de la intimitat i la interrelació amb l´Arnau i l´Albert, dins d´un  planetari en el que hi caben 36 espectadors.

Com bé diu l´Arnau, “La mitologia grega desborda psicologia pràctica i humor”.

Des de l´inici hi ha una interrelació públic-actor. El mateix Arnau a l´entrada del Museu Marítim saluda a cadascún-a dels espectadors i un cop reunits els acompanya fins el Planetari. Introduïts dins de l´úter planetari, unes esferes celestes adornades a l´estil de l´art naïf amb les figures que configuren segons l´imaginació mitològica les constel.lacions, passen de ma en mà amb petites llanternes que permeten veure-les amb més precisió. La forma lineal de les constel.lacions també poden observar-se mitjançant cintes mètriques articulades.

Desprès d´aquest primer contacte és el mateix públic qui marca el guió demanant saber sobre un o altre signe zodiacal o qualsevol de les altres constel.lacions. L´Arnau Vilardebó, mestre de la narració i de l´expressió corporal, alumne avantatjat de Dario Fo, ens porta pel món mitològic emmirallant-se amb el món actual i posant-li irresistibles tocs d´humor. Sota el cel, en temps real, del Planetari observem les estrelles, els planetes, les constel.lacions i l´aurora boreal.

En aquest  “88 infinits” , es produeix una perfecte conjunció de pur teatre, mitologia, astronomia i humor, que el fan singular i plenament aconsellable.

Sortireu amb un somriure als llavis i un bagatge important de nous coneixements.

Arnau Vilardebó

Pels qui no el coneguin encara, l´Arnau és un dels històrics del Teatre a Catalunya. Des del 1972, data del seu debut teatral, precisament amb una obra de Joan Brossa, fins ara, no ha parat de treballar amb teatre (clàssic i modern), cinema (ha intervingut en més de 20 pel.lícules), televisió (l´heu pogut veure en algun dels capítol de Nissaga de poder, Porca misèria o La Riera), espectacles musicals i d´òpera (també canta) i especialment en els darrers anys com a protagonista de magistrals monòlegs sobre els signes zodiacals (l´any 2000 va començar la saga amb Ous Còsmics), que ha interpretat en festivals arreu del món, en català-castellà i anglès.  Va ser el fundador i co-director de la Marató de l´Espectacle que es va celebrar a Barcelona del 1982 al 2008, i que va ser bressol de molts nous artistes. El 1995 li va ser atorgat el prestigiòs premi Sebastià Gasch d´Arts Parateatrals. Per saber-ne més : http://arnauvilardebo.wordpress.com

Curiositats

Al you tube podeu veure un interessant reportatge-fotogràfic-guionat de l´espectacle , des de la recepció i fins el comiat, “88 infinits-Museu Marítim”, signat per Mike Alentorn

Pels que us agradi anar amb temps als llocs, mentres espereu que es configuri el grup, podeu veure al vestíbul del Museu Marítim, hi ha una interessant maqueta de la Barcelona medieval vist des del mar i d´altres de vaixells de segles passats.

Cal a dir que aquest Planetari és de l´Albert Plà i que l´espectacle, “88 infinits”, pot perfectament transportar-se a qualsevol altre lloc. És a dir pot fer “bolos” o temporada on sigui. Això si, cal que es pugui garantir la foscor necesària per poder veure el cel y les constel.lacions.  

El vespre que hi vaig asistir el public era predominantment jove, entre 20 i 35 anys, però també hi havien representants d´edats més madures i fins i tot una encantadora i lúcida senyora de 91 anys.