a 24-decade history of popular music

informació obra



Direcció Musical:
Matt Ray, Domingo Hindoyan
Músics:
Bernice “Boom Boom” Brooks, Viva DeConcini, Greg Glassman, Gary Wang
Intèrprets:
Machine Dazzle, Mariola Membrives (convidada especial), Quim Pujol
Vestuari:
Machine Dazzle
Il·luminació:
Joan Teixidó
So:
Jimin Brelsford
Producció:
Pomegranate Arts
Direcció:
Damiano Michieletto
Sinopsi:

I si expliquem la història d'Amèrica a còpia de música i cançons? Ho fa el protagonista d'un muntatge que no és el que us penseu. A més de música i talent, aquí hi ha plomes, activisme i un ritual que us conduirà a l'èxtasi col·lectiu.

Aquest muntatge farcit de cançons i vestuaris impossibles que, en la versió original, dura 24 hores i inclou més de 246 cançons (entre temes originals i preexistents) recorre la història dels EUA des del naixement del país, l'any 1776, fins avui. Són prop de 240 anys, sí. Esteu disposats a desconstruir-los, reimaginar-los, reinventar-los i recrear-los? Taylor Mac, nom d'un artista que utilitza el mot "judy" (amb minúscula) com a pronom de gènere, ho fa des del 2011, quan va començar a treballar en aquesta producció en un pub de Nova York. De seguida es va veure (sovint en el format abreujat que ara arriba a Barcelona en exclusiva a Europa) per escenaris de tots els EUA. I la història musical de Taylor Mac sobre com es construeixen les comunitats a partir de la lluita conjunta contra l'opressió, destrucció i marginació va acabar convertida en un èxit espectacular. Sí, això és una reflexió profunda sobre els EUA però, també, sobre el món actual en conjunt, una combinació valenta, extravagant i engrescadora de música, activisme i entreteniment, embolcallada en els vestits del dissenyador Machine Dazzle. El públic té un paper actiu en una funció en què acaba sent tan protagonista com el mateix Taylor Mac. El ritual que oficia aquest artista singular és tota una celebració entusiasta de la vida i de la diferència, una cerimònia de masses amb capacitat de transformar-nos l'existència. En aquestes funcions sempre hi ha convidats locals, així que espereu veure sobre l'escenari alguna cara coneguda...

Crítica: a 24-decade history of popular music

14/07/2019

Taylor Mac, come back soon, please!

per Elisa Díez

(...)

Desde el inicio estamos avisados que la meta es que nos sintamos incómodos. Y dicho y hecho nada más que pone un pie en la platea, ésta siente un temblor, y no, no es causado por las interminables botas de plataforma. Taylor Mac abre la boca para disparar, todas sus frases son como una daga a nuestras consciencias. Nadie está a salvo. Se atreve con todo: Trump, Vox, el heteropatriarcado, el dia del Orgullo Heterosexual, Stonewall...

Con una puesta en escena a modo de concierto, donde la estrella es él, y su vestimenta, accesorios que le hacen destacar en una cámara con tendencia al negro, pero realmente es el discurso el que nos hace erizarnos. El famoso speak up, no callarse, no tener miedo al qué dirán, a lo que despertaran tus palabras en las conciencias de los otros, el llamar las cosas por su nombre. En 120 minutos he salido más empoderada del teatro que nunca.

(...)

Taylor Mac es indescriptible, ni con un millón de crónicas podemos resumir la experiencia, hay que vivirla porque es fascinante¡Dos horas de hipnotismo escénico! Creo que todos los que durante dos día abarrotamos la Sala Puigserver estaremos de acuerdo es que pagaríamos por ver las 24h de espectáculo, este aperitivo nos ha sabido a poco. 
Taylor Mac, come back soon, please!