Que l'operació de caça del terrorista més buscat de tots els temps i captura del seu cadàver ( sembla ser que la possibilitat d'empresonar-lo viu va estar sempre descartada; les repercussions d'un judici públic resultaven políticament massa explosives ) fos coneguda com a "Operació Gerónimo", no deixa de ser alhora tan significatiu com ingènuament revelador. El terrorista en qüestió, no cal ni que us ho digui, era Osama Bin Laden. I la potència responsable d'aquesta captura i mort, evidentment no podia ser altra que els Estats Units de l' Amèrica del Nord. Els mateixos Estats Units que aproximadament 120 anys abans havien llançat un terç del seu exercit a la caça i captura de l'indi apatxe Gerónimo, per fer-lo tornar a la reserva després d'una sèrie de sanguinàries incursions que havien estat alhora una contundent resposta als atacs rebuts pel poble apatxe. I que havien fet d'ell una mena d'enemic públic número tant a una banda com a una altra de la frontera mexicana.
A Gerónimo no va caldre matar-lo: ell mateix es va encarregar en gran mesura de dinamitar la seva llegenda, convertint-se els darrers anys de la seva vida en inofensiva atracció de fira. Literalment: una de les seves últimes aparicions públiques la va fer a la Fira Mundial de Sant Louis que es va celebrar l'any 1904, i en la que no va tenir cap problema a l'hora de regalar al públic amb una cavalcada al costat del president Rooselvet. I aquella cavalcada tenia sens dubte una especial significació simbòlica, i venia a ser en gran mesura una victòria pòstuma d'aquell altre Setè de Cavalleria liderat pel General Custer que va patir el 1876 una derrota sense pal·liatius a la batalla de Little Big Horn , quan va ser atacat pels sioux comandats per Cavall Boig.
A què , a hores d'ara, ja us han vingut al cap un munt de pel·lícules mítiques, westerns que formen part de la cultura de varies generacions, i que han contribuït decididament a conformar una imatge molt concreta de la historia nord-americana en l'imaginari col·lectiu universal? Doncs també Agrupación Señor Serrano va tenir molt present aquest imaginari col·lectiu amb substrat de western, a l'hora de fer servir les maquetes , els ninotets i les projeccions amb què aixequen totes les seves propostes escèniques per tal de proposar-nos una singular recreació de com va anar aixó de la caça i mort del cap d'Al-Quaida. Una singular recreació que , vista amb perspectiva - cal recordar que l'espectacle s'ha pogut veure aquest dies dins d'una mena de cicle que ha inclòs també les molt estimulants dos propostes anteriors del grup- ve a significar un cert salt qualitatiu que anticipa alhora els grans encerts continguts a "Birdie", el nou muntatge de l'agrupació estrenat el passat Grec.
Els Serrano comencen per on cal començar: per una visualització de l'atac a les Torres Bessones l'11 de setembre de 2001. Una tragèdia que ve a constituir també un punt d'inflexió en la construcció d'aquest imaginari col·lectiu. Que ve a accentuar encara més el radicalisme d'aquells que intenten defensar-se del radicalisme aliè radicalitzant fins al límit el seu discurs. I que alhora, ve a atiar també encara més les inseguretats i la fragilitat pública dels que qüestionen la veracitat aparentment inqüestionable del discurs mític. Sense deixar mai de jugar amb les seves maquetes, els Serrano ens demostren fins a quin punt lla realitat ( la casa on vivia Bin Laden), la reconstrucció ( la casa exacte que es feia servir per assajar l'operació militar) i la ficció que se'n deriva de les dues anteriors ( la casa que la directora Kathryn Begelow va utilitzar per a filmar la seva notable pel·lícula "Zero Dark Thirty"; però també , la mateixa casa miniaturitzada que surt a l'espectacle) acaben fonent-se i formant part d'un tot indestriable .És així com es formen les llegendes i com es forja el sostrat llegendari que es troba als fonaments de gairebé tota la Història. I en aquest paisatge, també hi cap la no menys mítica imatge de l'heroi trencat que es perd en solitari per l'horitzó ; els Serrano el fan aparèixer , cavalcant en nits plujoses a lloms de la seva camioneta , i fonent la seva aparent victòria ( ell va estar a la casa; ell , va disparar uns trets decisius) amb el seu fracàs vital, entre coreografies "country" ( l'espectacle també té el seu moment de musical de motel de carretera) i crits del capità Acab: si voleu entendre la relació que existeix entre la captura i mort de Bin Laden i l'obsessiva cacera de la balena blanca empresa pel protagonista de "Moby Dick"no us perdeu quan tingueu ocasió de recuperar-lo aquest magnífic espectacle que ve a explicar-nos també perquè John Ford afirmava sempre que entre la llegenda i la realitat, calia optar per la primera. No per res, Ford és el gran mestre de la història del western.
