A House in Asia

Teatre | Nous formats

informació obra


Companyia:
Agrupación Señor Serrano
Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Agrupación Señor Serrano, Hexagone Scène Nationale Arts et Science, Festival TNT/CAET, Monty Kultuurfaktorij, La Fabrique du Théâtre - Province de Hainaut
Autoria:
Àlex Serrano, Pau Palacios, Ferran Dordal, Jordi Soler
Ajudantia de direcció:
Barbara Bloin
Intèrprets:
Àlex Serrano, Pau Palacios, Alberto Barberá
Composició musical:
Roger Costa Vendrell
So:
Roger Costa Vendrell
Vestuari:
Alexandra Laudo
Escenografia:
(maquetes) Nuria Manzano
Sinopsi:

Aquest col·lectiu, compromès amb els nous llenguatges escènics, recrea l’amagatall més famós de la història: una casa qualsevol d’un barri indiferent al Pakistan. I es pregunta si, a força de superposar-se a la realitat, les còpies poden acabar substituint-la.

La casa on s’amaga Geronimo a Abbottabad. Una còpia exacta d’aquesta casa en una base militar de Carolina del Nord. Una altra còpia d’aquesta casa a Jordània, on es filma una pel·lícula. L’operació de recerca i captura més gran de la història. Un xèrif obsessionat amb una balena blanca. Els nois de Take That entrenant-se per a una missió històrica. Indis i cowboys. Avions i cerveses. Còpies, reflexos, imitacions i hamburgueses.

A través del seu llenguatge amb marca registrada (maquetes, videoprojeccions, manipulació de vídeo en temps real i voluntariosos performers) l’Agrupación Señor Serrano presenta un western escènic on la realitat i les seves còpies es mesclen, dibuixant un retrat despietadament pop de la dècada posterior a l’11-S i que va donar pas al segle XXI. Passin i vegin la proposta més nova d’un col·lectiu de creadors que té seu a Barcelona i disposa d’una sòlida projecció internacional.

Premi de la Crítica 2014 en la categoria de noves tendències.

Crítica: A House in Asia

11/07/2014

Un joc de miralls, una veritat relativa, una ficció magnètica

per Jordi Bordes

La ficció serveix per fixar la realitat. El cowboy George Bush fill és el capità Ahab, el xèriff o Barack Obama. Ben Laden és Gerónimo o Moby Dick. Per algun moment, tots dos pols es poden confondre com Groucho Marx a Sopa d'ànec fent el joc del mirall i portant diferents barrets. Si a Katastrophe, l'Agrupación Señor Serrano convertia la civilització en óssos de Haribo patint les calamitats climàtiques (amb el consol que la Natura sempre superarà la humanitat), ara els guerrers són indis i cowboys comprats en un comerç regentat per xinesos a Santa Coloma de Gramenet. Aquest joc d'infants, però, descriu i narra la casa on va viure Osama Ben Laden a  Abbottabad i també les rèpliques que va construir la CIA per assajar l'atac i una productora per rodar la pel·lícula.

 La civilització ha tornat a posar el comptador a zero des de la construcció d'aquella casa. Ja no és aC. i dC (abans i després de Crist), si no Abans de Construir la Casa i Després de Construir la Casa (aCC i dCC). El paradigma ha canviat. Però la falta de realitat se segueix cobrint amb la ficció. El cristianisme va escriure la Bílblia. Els senyors Serranos, una maqueta desplegable. L'Agrupación Señor Serrano es matriculen amb Cum laude i tenen els nassos d'integrar una coreografia de ball en línia de country i de beure's una cervesa d'un glop. Desvergonyits nens de 40 anys, encara tant escurats a les butxaques, tot i voltar per mig món amb les seves càmeres i fragments de video... Impossible no ballar al ritme incessant de la seva dramatúrgia.