A House in Asia

Teatre | Nous formats

informació obra


Companyia:
Agrupación Señor Serrano
Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Agrupación Señor Serrano, Hexagone Scène Nationale Arts et Science, Festival TNT/CAET, Monty Kultuurfaktorij, La Fabrique du Théâtre - Province de Hainaut
Autoria:
Àlex Serrano, Pau Palacios, Ferran Dordal, Jordi Soler
Ajudantia de direcció:
Barbara Bloin
Intèrprets:
Àlex Serrano, Pau Palacios, Alberto Barberá
Composició musical:
Roger Costa Vendrell
So:
Roger Costa Vendrell
Vestuari:
Alexandra Laudo
Escenografia:
(maquetes) Nuria Manzano
Sinopsi:

Aquest col·lectiu, compromès amb els nous llenguatges escènics, recrea l’amagatall més famós de la història: una casa qualsevol d’un barri indiferent al Pakistan. I es pregunta si, a força de superposar-se a la realitat, les còpies poden acabar substituint-la.

La casa on s’amaga Geronimo a Abbottabad. Una còpia exacta d’aquesta casa en una base militar de Carolina del Nord. Una altra còpia d’aquesta casa a Jordània, on es filma una pel·lícula. L’operació de recerca i captura més gran de la història. Un xèrif obsessionat amb una balena blanca. Els nois de Take That entrenant-se per a una missió històrica. Indis i cowboys. Avions i cerveses. Còpies, reflexos, imitacions i hamburgueses.

A través del seu llenguatge amb marca registrada (maquetes, videoprojeccions, manipulació de vídeo en temps real i voluntariosos performers) l’Agrupación Señor Serrano presenta un western escènic on la realitat i les seves còpies es mesclen, dibuixant un retrat despietadament pop de la dècada posterior a l’11-S i que va donar pas al segle XXI. Passin i vegin la proposta més nova d’un col·lectiu de creadors que té seu a Barcelona i disposa d’una sòlida projecció internacional.

Premi de la Crítica 2014 en la categoria de noves tendències.

Crítica: A House in Asia

24/09/2016

Déu beeneixi Amèrica... i Geronimo!

per Andreu Sotorra

Ells mateixos s'autodefineixen com a performers i no pas intèrprets, que ho són, a més de creadors d'una composició de guió que utilitza tots els recursos més actuals a l'abast: vídeo, ordinador, digital, tablet, iPhone... però també alguns dels recursos del teatre d'objectes més tradicionals que amplien en maquetes a través de retransmissions i manipulacions en directe.

Els espectacles de la companyia Agrupación Señor Serrano han de ser vistos, sempre que sigui possible, des de la proximitat, per tal de combinar —com aquell qui està atent al sobretitulat en espectacles en V.O.S.C.— per observar què fan cadascun dels performers amb les maquetes, els clicks, els productes inflamables, els líquids i com es transcriu en la pel·lícula que es projecte en temps real a la pantalla. Aquesta dualitat fa que s'entengui la funció del manipulador i el seu objectiu final: remodelar la realitat i, a través de la ficció, fer-la creïble. Per això, segurament, en una de les seves moralitats afirmen que només els febles estimen el cinema i el teatre perquè se'ls creuen.  (...)

I també es fa una confabulació amb Geronimo, el líder dels apatxes, en clau de western, per relatar la persecució i mort del considerat el cap del terrorisme islàmic, Bin Laden (a «A House in Asia»). I es recorre a la faula, amb ossets de gominola i les màscares dels performers per relacionar la violència humana amb la destrucció del planeta.

Espectacles breus, tots d'una hora, però intensos i suggerents, musicalment enriquidors, dependents sempre d'una il·luminació eficaç i d'una tecnologia que no es pengi mai —malgrat la tempesta exterior!—, i també espectacle crítics i carregats de denúncia social sota una aparent ingenuïtat que s'amaga darrere les maquetes i les peces en miniatura que converteixen la seva posada en escena en un seguit de propostes del tot inclassificables i gens etiquetables.