À louer

informació obra



Direcció:
Gabriela Carrizo, Franck Chartier , Isabel Ollé, Quim Cabanilles
Autoria:
Franck Chartier , Peeping Tom
Intèrprets:
Jos Baker, Leo De Beul, Jos Baker, Eurudike De Beul, Marie Gyselbrecht, Hun-Mok Jung, SeolJin Kim, Simon Versnel, Marie Gyselbrecht, Leo De Beul
Ajudantia de direcció:
Diane Fourdrignier
Vestuari:
Diane Fourdrignier, Raphaëlle Latini
Il·luminació:
Ralf Nonn
So:
Juan Carlos Tolosa, Raphaëlle Latini, Eurudike De Beul, Yannick Willox, Eurudike de Beul
Escenografia:
Peeping Tom, Amber Vandenhoeck, Frederik Liekens
Producció:
Peeping Tom, Royal Flemish Theatre KVS
Sinopsi:

Els espectadors que van veure "32 rue Vandenbranden" al Grec 2012 o "Vader" (Pare) al Grec 2014 ja estan desitjant tornar-se a submergir en l'univers paral·lel fet de records, al·lucinacions i malsons que Peeping Tom sap recrear tan bé.

Ara la companyia porta a la ciutat un gran espectacle que encara no s'havia vist aquí, que permetrà als barcelonins recuperar la història d'una família burgesa en plena decadència els extravagants integrants de la qual es mouen en una mena de laberint, símbol d'un dèdal de pensaments del qual no poden escapar.

Tot plegat constitueix una metàfora de l'existència i del teatre, d'una escena que no pertany als artistes més que de manera momentània, un espai provisional i sempre en lloguer (À louer) que els actors i ballarins es veuen impel·lits a reinventar i transformar a cada instant. L'espai, definit per un astut trompe-l’oeil, torna a ser el motor d'una creació que, aquest cop, pren com a tema central el caràcter efímer de l'art i, per extensió, de la vida.

Espectacle finalista de dansa internacional. Premis de la Crítica 2015

Crítica: À louer

16/07/2015

Genial conte fosc i entranyable de pèrdues

per Jordi Bordes

El Festival Grec de Barcelona està de sort. L'ha encertada en posar Peeping Tom com un dels caps de cartell del festival. Al 2012, ja va meravellar amb "32 rue Vandenbranden". L'any passat, va ser el mèrit de "Vader" ("Pare"), Premi de la Crítica 2014 en la categoria d'espectacle de dansa internacional. enguany, "À louer" (una peça estrenada fa uns anys i que ara arriba de gira) aspira a ser un dels èxits sonats del cartell. Perquè  la companyia aconsegueix ajuntar la sorpresa més màgica amb la dansa més elàstica amb uns personatges misteriosos (fins a esdevenir còmics). 

Generen un espai molt obert, oníric, de conte de por, que convida l'espectador a construir a partir dels fragments  que s'ensopeguen, aparentment de forma accidental però amb un calculat "tempo".  De fons, hi ha una reflexió sobre la provisionalitat de tot.  Per això, tot és com si fos de lloguer. Les mansions familiars sempre acaben venent-se. La cantant d'èxit sempre caurà en el fracàs (Montserrat Caballé la desbanca en la versió barcelonina). Els criats, ara com ratolins, ara com escarabats sempre tindran un secret desig per la dona que controla l'ordre i la correcció. El temps és inexorable. i el fill es farà vell. i els criats acabaran tenint retrats al saló de casa.

Peeping tom té una energia especial. Que aconsegueix meravellar (el sofà que arrossega éssers recorda al de 'La Veillée des Abysses' de James Thiérrée: TNC, 2007) L'espai,aparentment buit i simple va ensenyant els seus racons. tot té un gag que l'espera, un gir dramàtic que permeti una nova composició de lloc al públic. Ja no queden entrades per a les properes sessions. Sempre hi haurà una nova oportunitat al Grec del 2016 o, amb sort, en la propera edició del Temporada Alta (que ja va presentar "À louer" el 2011.