A Nation Is Born In Me

Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Soren Evinson
Composició musical:
Daniel Papell
Vestuari:
Samara Scott
Il·luminació:
Julia Bauer
Direcció:
Juan Navarro
Dramatúrgia:
Juan Navarro
Sinopsi:

Quan s’ajunta molta gent per fer alguna cosa, normalment és divertit. Els grups estan carregats de plaer, de poder i d’exclusió. És inevitable. I sentir plaer és divertit, exercir el poder és divertit i excloure altres també és divertit. Així que hi ha molt gaudi en tot això. A Nation Is Born In Me és una exploració de com aquests elements treballen entre ells per enfortir-se.

Però també és el producte d’una obsessió personal per fer alguna cosa que encaixés perfectament amb la trobada entre l’intèrpret i el públic. Una cosa que tingués una forma irreemplaçable. Una cosa esmunyedissa a la mirada i confusa per a l’enteniment. Una cosa que desactivés qualsevol resistència. Una cosa contra la qual no es pogués lluitar. Una cosa per la qual valgués la pena rendir-se. Una cosa que arribés per quedar-se. Quan vaig començar a barrejar totes aquestes coses amb el meu gust pel teatre, em va alleujar veure que estava en el bon camí.

Tot això realment ens estava afectant. No hi havia manera de sortir. A mesura que tot avançava vaig deixar de preocupar-me pels altres, Qui era jo per pensar que podia canviar alguna cosa? Hi havia dolor i ràbia i es respirava tristesa, però més que res era una sensació de derrota. Vaig començar a definir més els meus propòsits. Em vaig dir: ‘Si de veritat vols canviar alguna cosa, involucra molta gent. I sobretot assegura’t d’estar al comandament. Una energia estava naixent dins meu’


Crítica: A Nation Is Born In Me

24/11/2018

El cos de la política

per Jordi Sora i Domenjó

És el reflex dels estats de l'ànima; el mirall on percudeix el dolor; superfície on impacta l’exterior; límit i definició de la identitat; espai de trobada entre el jo i l’alteritat. Un ara i aquí, en un entorn concret i radicalment escindit de la posició de l’altre. És el cos de la política.

Es mou, balla els rituals o es desplaça. Res no defineix millor la seva experiència que el gest. Aquest és el seu llenguatge: parla en moviment. Amb intencionalitat o sense; conscient o no dels seus deutes amb respecte algú. Objecte de desig; subjecte d’ideals o destrucció; a recer de les inclemències del temps on l’hi toca viure. Mal moment el del nou segle, amb populismes i nostàlgics escampats (impunement) arreu.

I tanmateix es mou: en plans diversos, superposats. El de l’artista, Soren Evinson, necessitat d’algú altre que l’observi: redoblant fisicalitat; desbordant personalitat; aclarint absurditat. Una gent que es troba, s’aplega al voltant de l’acte iniciàtic d’una performance: “tu?, has pensat perquè fas això, oi?”, ens apel·la. Després hi ha la persona, la màscara de la representació, el ciutadà que com tu i com jo es demana sobre el moment. El precís instant, individual o col·lectiu: allà on som. A Nation Is Born In Me els representa a tots dos: “què esperes de mi?”, torna a interrogar-nos.

Va estrenar al Festival TNT de Noves Tendències i fa estada a Barcelona, a l’Antic un parell de setmanes. La peça ha crescut en intensitat, ha focalitzat encara més el sentit i ha fet evident la valentia de la qual es parlava en la sessió postfunció #TravessiaRecomana que vaig tenir el privilegi de conduir: diu Soren que el teatre no canvia el món. Probablement és així, però transforma si -com és el cas- convida a pensar; i a fer-ho emprant mecanismes completament diferents dels usuals. Dansa performativa? Dona igual de quina manera l’anomenem: quanta raó!

Trivial