A reason to talk

Teatre

informació obra


Escenografia:
Steven Brys, Donald Berlanger
So:
Andrew Claes
Producció:
Mulanga Nkolo, Saskia Liénard
Autoria:
José Saramago
Adaptació:
Jumon Erra
Sinopsi:

Si visiteu Bèlgica, no caldrà que pregunteu gaire abans de trobar algú que conegui la Sachli Gholamalizad. Aquesta actriu, amb les arrels enfonsades a l’Orient Pròxim, protagonitza sèries d’èxit a la televisió, ha actuat al cinema i no és estrany veure-la sobre un escenari teatral. De fet, ella mateixa va crear el seu propi espectacle l’any 2013, aquest A reason to talk, que, després d’haver obtingut premis prestigiosos al seu país, com el Circuit X del Festival de Teatre d’Oostende i d’haver guanyat el primer premi al Fringe Festival d’Edimburg, s’ha vist a la Gran Bretanya, els Països Baixos i el Canadà. I és que l’espectacle segueix ben viu i arriba ara a Barcelona protagonitzat per la seva autora. Ens parlarà sobre les relacions que ha mantingut amb la mare i amb l’àvia. Ho farà utilitzant mitjans diversos segons el personatge de qui ens parli: des d’articles de diaris a enregistraments de vídeo fets a Bèlgica o a l’Iran, passant per fragments de novel·les, paisatges sonors o missatges teclejats. És una creació multimèdia en la qual la protagonista, asseguda davant d’un ordinador des del qual controla el que veiem en unes grans pantalles, ens parla de les mil i una contradiccions i enfrontaments, de les moltes capes que té una relació plena d’extrems. És la història personal de la protagonista, una dona igualment vinculada a dues cultures, amb llenguatges, tradicions i valors força diferents. Però és, a la vegada, una història universal que ens parla, finalment, sobre les sempre complexes relacions que estableixen les mares i les filles de tot el planeta, independentment de la cultura a la qual pertanyin.

Crítica: A reason to talk

25/07/2018

Excesivo despliege tecnológico para tan escaso contenido

per Elisa Díez

(...)

A nivel dramatúrgico el relato es lento, demasiado lento. Las proyecciones y los vídeos tardan en aparecer y los pensamientos, aunque enmarañados en un ovillo desecho, no acaban de fluir como deberían. No nos engañemos la historia no es nueva y casi todos sabemos qué es lo que separa a esta madre de su hija o al revés, ya que la historia la explica la hija, qué separa a la hija de la madre. La huída nunca explicada de Irán, de una madre con sus dos hijos, para que vivieran en libertad en Europa, en Bélgica. Lo que se dejó atrás y la vuelta a empezar en un país lejano, en otra cultura, con otra lengua.  

La madre conserva todos los recuerdos de su vida en Irán, y aunque sabe que no puede volver no se permite echar raíces en su nueva tierra. Pero su hija sí, desde pequeña quiso ser igual que sus compañeros de pupitre, sentirse de allí donde había ido a parar, pero de bien es sabido que a veces el ADN tira más que el corazón o los pies. A reason to talk explica esta lucha por pertencer a un sitio, por descubrir y aceptar la identidad pero siempre sabiendo de dónde vienes para de alguna manera saber porqué hoy estás donde estás.

(...)

No niego que la tecnología sea uno de los puntos claves del montaje y que la puesta en escena de la historia lo requiera, pero me hubiera gustado sentir algo más de piel, de una mirada final donde la protagonista se levantara de la silla y se dirigiera al público, para algo más que para recibir su aplauso.